L’arribada de la primavera significa per una part important de la població l’aparició de símptomes derivats de l’existència d’una al·lèrgia al pol·len.

El pol·len és en realitat un conjunt de granets microscòpics, de mida inferior al cap d’una agulla, que són produïts per l’aparell reproductor masculí de les flors que en l’època de pol·linització produeixen les plantes amb flors. La seva missió és arribar a la part femenina d’altres plantes per fer possible la fecundació en transportar en el seu interior cèl·lules espermàtiques que permetran la formació del fruit i supervivència de l’espècie vegetal. Aquest trasllat del pol·len es realitza més freqüentment mitjançant l’aire sobretot quan existeix vent. Aquesta forma de pol·linització es coneix tècnicament com pol·linització anemòfila. En canvi es coneix com a pol·linització entomòfila la que es realitza mitjançant el transport del pol·len per insectes, generalment atrets per aquelles plantes amb flors més vistoses.

Així doncs la pol·linització de les plantes anemòfiles explica que els símptomes respiratoris siguin la forma habitual de manifestació de l’al·lèrgia pol·línica. El més freqüent és la rinitis i la tos amb conjuntivitis o sense i amb menys freqüència però amb més risc per la salut l’asma bronquial. Cal tenir en compte que les partícules de pol·len són invisibles per l’ull humà. El polsim cotonós que sovint veiem coincidint amb l’inici de la primavera no és pol·len sinó que en realitat són partícules més grosses que corresponen a material vegetat inert procedent de les llavors del pollancre (Populus nigra).

L’aerobiologia és la disciplina que estudia els organismes vius aerotransportats, incloent-hi les partícules de pol·len. Existeixen diversos mètodes per quantificar la concentració variable de pol·len i dels seus diversos tipus al llarg del temps. Vàries fonts oficials proporcionen informes setmanals de les variacions en aquestes concentracions, informació molt útil per a les persones amb al·lèrgia al pol·len. La Universitat Autònoma de Barcelona (PIA: Punt d’Informació Aerobiològica) mitjançant el seu departament d’Aerobiologia i la Sociedad Española de Alergologia, entre altres, són dues bones fonts gratuïtes per estar al cas de la concentració de pol·len al llarg del temps. El mètode més innovador i coherent amb la finalitat d’aquests estudis és la utilització de drons que per la seva ubicació aèria proporcionen una informació tant directa com fidedigna. Les principals fonts de pol·len al nostre país són els arbres, les gramínies i les maleses. Entre aquestes destaca al litoral mediterrani la malesa coneguda com la Parietària judaica. De fet algunes varietats d’arbres ja poden produir pol·len fins i tot en mesos d’hivern quan les condicions climatològiques són les adequades.

Les persones que presenten símptomes d’al·lèrgia han de contactar amb el seu metge de capçalera per valorar, segons la severitat de la simptomatologia, si simplement poden ser controlats amb tractament empíric amb els nous agents antihistamínics (que no causen la somnolència dels antics en no passar al sistema nerviós central) o bé és aconsellable proves cutànies o analítiques de sang per esbrinar exactament el tipus d’al·lèrgia pol·línica existent, la seva intensitat biològica i valorar una possible dessensibilització.

Cal tenir en compte que sovint existeix al·lèrgia a més d’un tipus de pol·len. La dessensibilització es realitza per les clàssiques vacunes subcutànies o bé, de forma menys agressiva i amb menys risc pel pacient, amb les noves formes de vacunes sublinguals. En ambdós mètodes cal tenir en compte que aquesta dessensibilització caldrà ser sostinguda durant un període de diversos anys per obtenir el seu màxim efecte beneficiós terapèutic. Igualment importants són les recomanacions per evitar l’exposició intensa a pol·len:

  • Evitar les zones verdes sobretot en dies secs i assolellats.
  • Prioritzar l’exercici físic cap al vespre o nit que és quan sovint comencen a baixar els nivells de pol·len atmosfèric.
  • Tancar les finestres del dormitori durant les hores del dia.
  • Utilitzar aparells d’aire condicionat amb filtres de pol·len, ja força habituals en els vehicles dels últims anys.
Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.