Beneficis de la meditació i el seu efecte físic al cervell

mindfulness reduir sobrepes obesitat
Mindfulness redueix l’estrès i podria reduir el sucre en sang
16 agost, 2017

Beneficis de la meditació i el seu efecte físic al cervell

los beneficios de la meditacion

L’entrenament mental reconnecta les neurones i permet millorar l’empatia, la gratitud i la capacitat d’atenció i ajuda a reduir l’estrès

Diversos estudis científics han demostrat l’eficàcia de la meditació o el mindfulness a l’hora de reduir l’ansietat, dificultar l’aparició de depressió o fins i tot augmentar la longevitat . Però encara hi ha molts dubtes sobre quines són les tècniques més eficaces i si aquestes són capaces de tenir un efecte real sobre el cervell , alterant les connexions de les neurones a través d’un fenomen conegut com plasticitat.

Per aquest motiu, científics de l’Institut Max Planck de Ciències Cognitives i del Cervell a Leipzig, Alemanya, han presentat un estudi a Science Advances on han tractat de respondre a aquestes preguntes . Després d’usar tres programes d’entrenament en meditació i de fer proves per analitzar les capacitats cerebrals, mesurar els nivells d’activitat elèctrica en el cervell o fins i tot la quantitat de cortisol en sang, per calcular els nivells d’estrès, han descobert que la meditació pot canviar l’arquitectura d’algunes zones del cervell, millorar les habilitats socials i, a més reduir els nivells d’ansietat.

«Depenent de quin programa d’entrenament es va usar durant un període de tres mesos, es poden observar canvis tant en certes estructures cerebrals com en marcadors del comportament entre els participants », ha explicat en un comunicat Sofie Valk, primera autora de l’estudi. Per exemple, després d’un entrenament basat en l’atenció, van observar que es van produir canvis en zones de l’escorça cerebral associades amb aquesta capacitat.

Entrenar per ser més feliços?

La investigació ha girat al voltant del Resource Project, una investigació a gran escala basada en un programa d’entrenament de tres mesos, en el qual es van practicar diverses tècniques de meditació durant 30 minuts, durant sis dies a la setmana. En concret, es van usar tres programes d’entrenament, cadascun basat en diferentes competències: Un es va centrar en l’atenció i introspecció, un altre en les competències socioafectives, com la compassió, la gratitud, l’empatia o la gestió d’emocions difícils, i un tercer en activitats socio-cognitives, com ho són l’autopercepció i l’adquisició de la perspectiva d’altres.

Després de l’entrenament, els investigadors van tractar de mesurar l’estat dels participants a través d’exàmens psicològics, mesures d’activitat cerebral a partir de ressonàncies magnètiques i d’anàlisi per esbrinar quins eren els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, en el cos.

Els adults poden canviar en tres mesos

En el primer programa d’entrenament, es va aconseguir millorar la capacitat d’atenció dels participants, i en els altres dos es va millorar la capacitat de compassió i d’adopció de diferents perspectives. A més, «aquests canvis de comportament es van correspondre amb el grau de plasticitat estructural del cervell en regions específiques de l’escorça de les quals depenen aquestes capacitats», ha explicat Valk.

«Els nostres resultats proporcionen evidències impressionants que la plasticitat cerebral en adults, aconseguida a través d’un entrenament breu i diari, pot millorar la intel·ligència social», ha dit Tania Singer, coatuora de l’estudi i principal investigadors del Resource Project. «Atès que l’empatia, la compassió i la capacitat de veure les coses des d’altres perspectives són crucials per tenir unes interaccions socials exitoses, la resolució de conflictes o la cooperació, creiem que aquestes troballes són molt importants per al sistema educatiu i que a més tenen aplicacions clíniques».

A més d’això, els dos mòduls d’entrenament enfocats a la millora de capacitats socials van reduir els nivells d’estrès dels participants: els nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, van caure fins a un 51 per cent. La causa d’aquest fenomen podria estar, tal com ha suggerit Veronika Engert, autora d’una altra investigació també publicada recentment a Science Advances, que aquests exercicis van implicar un treball de comunicació entre parelles: el fet de revelar informació íntima a un altre va poder immunitzar els participants davant la por i la vergonya provocats pel judici d’altres persones, i que sol activar l’estrès social.

A més, els tres programes d’entrenament van reduir la percepció de l’estrès propi entre els participants.

Segons ha conclòs Singer, aquest estudi demostra que es pot millorar la qualitat de les relacions i la capacitat de cooperació de les persones amb entrenaments de meditació, al mateix temps que es canvia l’estructura de les connexions neuronals i que es redueixen els nivells d’estrès . A més, ara s’ha constatat que cada tipus de meditació té diferents efectes en el cervell, la salut i el comportament. «Un cop que hem entès quins són els efectes que tenen les tècniques d’entrenament mental, podrem emprar-les de una forma dirigida per millorar la salut mental i física», ha dit Tania Singer.

Notícia original: ABC

Article: Science Advances

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.