sentencia supremo uralita
Un altre revés pels treballadors d’Uralita de Getafe
14 febrer, 2017

La ciutat ja té el rècord de ser el municipi d’Espanya amb major prevalença de càncer de pleura a causa d’aquest carcinogen.


Els fantasmes de l’amiant volten Cerdanyola del Vallès, el municipi barceloní que va albergar la fàbrica més gran d’Uralita, una empresa que feia servir el mineral cancerigen per produir fibrociment. Les fibres que desprèn el mineral s’incrusten en els pulmons i provoquen greus malalties respiratòries i càncer de pleura i pulmó. La fàbrica va tancar el 1997 i Espanya va prohibir l’ús d’aquest material en 2002, però les conseqüències de l’exposició a l’amiant desperten ara després de 40 anys de letargia. Els metges de la zona detecten més de mig centenar de malalts per exposició a l’amiant a l’any i la ciutat ja té el trist rècord de ser el municipi d’Espanya amb major prevalença de càncer de pleura a causa d’aquest carcinogen.

Des del seu centre d’operacions, un despatx al centre d’atenció primària (CAP) Fontetes de Cerdanyola, el doctor Josep Tarrés investiga i monitoritza a tots els malalts per amiant de la ciutat. Al costat d’un grup de treball format per una altra desena de facultatius, el pneumòleg ha detectat més d’un miler de pacients afectats per alguna de les malalties derivades de l’amiant. I segueix sumant: cada setmana apareix, de mitjana, un cas nou.

“Pot provocar des de patologies cròniques a la pleura, com les plaques o els vessaments pleurals, fins tumors de pulmó”, apunta Tarrés. L’asbestosi (el pulmó s’empresona i el pacient pateix contínues insuficiències respiratòries) és una altra de les malalties més comunes, encara que la veritable sentència de mort és el mesotelioma, un càncer de pleura que només es produeix per exposició al mineral i redueix l’esperança de vida a menys d’un any des del diagnòstic. En el cas de l’asbestosi, tot i que es cronifica, a llarg termini el pacient pot necessitar d’un trasplantament i fins i tot pot causar la mort per una insuficiència respiratòria greu.

Latència de 20 anys

L’amiant va ser emprat durant bona part del segle XX per muntar teulades i cobrir canonades i canalons. Estava considerat un dels materials miraculosos perquè era barat, incombustible, aïllant de la calor i del so i resistent a la corrosió química i a les torsions. Però des dels anys 40 se sabia que també era perillós i el 1977 va ser declarat cancerigen per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot i que encara es fa servir en molts països del món.

El seu llarg període de latència -els símptomes triguen entre 20 i 40 anys en manifestarse- ha retardat fins ara les conseqüències de la seva exposició. Els experts calculen que el 100% dels mesoteliomes i entre el 8% i el 15% dels tumors de pulmó estan vinculats a l’amiant, però adverteixen que el pic de malalts està per arribar. Segons la Unió Europea, d’aquí a 2030, mig milió de persones moriran a Europa de càncer per l’exposició a l’amiant.

Segons el Departament de Salut, els ingressos hospitalaris per asbestosi s’han disparat un 83% en 10 anys (en 2015 es van registrar 361 hospitalitzacions de 245 pacients). Per Tarrés, però, qualsevol xifra d’afectats es queda curta. L’infradiagnòstic és “brutal”. “Hem rescatat moltes històries clíniques de morts que, en veure de nou el seu cas, t’adones que era una malaltia per amiant”, apunta el pneumòleg.


Les conseqüències de l’amiant

Latència

Les conseqüències d’inhalar les fibres cancerígenes de l’amiant poden trigar a manifestar-se entre 20 i 40 anys.

Tumors

L’exposició a aquest mineral causa el 100% dels mesoteliomes i entre el 8% i el 15% dels tumors de pulmó.

Asbestosis

Els ingressos hospitalaris per aquesta fibrosi pulmonar s’han disparat un 83% en 10 anys (361 el 2015).


Víctimes passives

El problema, assegura el metge, és que no es tracta de malalties laborals exclusivament. Hi ha víctimes passives: també els familiars dels empleats de les fàbriques o els seus veïns han estat exposats a l’amiant. Així, mentre l’asbestosi és més comú en antics treballadors de la fàbrica perquè requereix una exposició perllongada al mineral, el mesotelioma necessita de molta menys dosi inhalada, tot i que triga més a manifestar-se. “Dels 194 mesoteliomes que teníem al desembre de 2015, el 43% no eren laborals. Moltes dones dels empleats de la fàbrica aspiraven les fibres d’amiant al rentar la roba de treball dels seus marits, per exemple”, apunta Tarrès. També l’exposició per veïnatge va propiciar més diagnòstics de mesoteliomes aliens als treballadors de la fàbrica de fibrociment.

Segons les dades de què disposava fa dos anys (811 diagnòstics al setembre de 2014), el 66% dels casos eren d’origen laboral. La resta es distribuïa entre familiars de treballadors (13,3%), veïnatge (19,4%) i, en menor mesura, per exposició ambiental. El infraregistre, però, frustra els experts. “Mai podrem saber quanta gent afectada va haver realment”, lamenta el metge.

Després de més d’una dècada investigant la situació de l’amiant a Cerdanyola, Tarrés també ha mapejat la ubicació dels malalts detectats. Encara que l’esperable era que la distribució fos més o menys uniforme al voltant de la fàbrica, els estudis del pneumòleg van constatar que, a causa d’un fenomen meteorològic (un vent suau del nord-oest), el gruix dels diagnòstics es concentra al sud-est d’on s’ubicava la fàbrica d’Uralita.

Tarrés reivindica la necessitat de “fer un cens, com a Anglaterra o Itàlia, de l’amiant que hi ha a la ciutat” i desambientar la zona en condicions. “Hi ha molta passivitat en aquest tema”, lamenta el pneumòleg.

Notícia original: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/09/30/catalunya/1475262515_667530.html

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.