La contaminació de l’aire contrarresta els beneficis de l’exercici

canvi climatic salut pulmonar
Canvi climàtic i salut pulmonar
3 abril, 2017

La contaminació de l’aire a Londres és suficient per contrarestar els beneficis de l’exercici en adults de 60 anys en endavant, segons un estudi publicat a The Lancet.

Un nou estudi realitzat a Londres suggereix que l’exposició a la contaminació de l’aire és suficient per contrarestar els beneficis per a la salut de l’exercici en adults de 60 anys o més, independentment de si tenen malaltia pulmonar obstructiva crònica (COPD), una malaltia cardíaca o si estan sanes.

Aquests resultats provenen d’un article publicat a la revista mèdica The Lancet, dirigit per científics del Centre de Medi Ambient i Salut de l’Imperial College de Londres i del King’s College de Londres.

Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van recórrer a 119 voluntaris de 60 anys o més i van avaluar el seu rendiment físic abans i després d’un passeig per dos carrers diferents de Londres. L’objectiu era determinar els efectes de l’exercici en la salut cardiovascular. Les mesures van incloure el volum pulmonar exhalat, la pressió arterial i l’expansió dels vasos sanguinis.

Alguns dels participants estaven sans, altres tenien MPOC estable i altres tenien una cardiopatia estable.

Es va demanar als voluntaris que caminessin durant dues hores en dos entorns de Londres el migdia. Un grup va rebre una ruta per una zona tranquil·la del Hyde Park, mentre que l’altre grup va ser enviat a una part de la ciutat que amb freqüència ha infringit els límits de qualitat de l’aire establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a Oxford Street.

L’equip va trobar que tots els participants enviats a Hyde Park es van beneficiar de la seva caminada. La capacitat pulmonar va millorar en la primera hora, i en molts casos aquesta millora va durar més enllà d’un dia.

Pel contrari, el passeig per Oxford Street només va aportar un petit augment en la capacitat pulmonar, molt més baixa que la registrada al parc.

Després del passeig pel parc, el flux sanguini i la freqüència cardíaca van augmentar, la pressió arterial va disminuïr i les artèries es van tornar menys rígides, amb una millora de més del 24% en els voluntaris sans i amb MPOC, i més del 19 per cent en pacients amb cardiopatia.

El passeig per Oxford Street no va ser tan beneficiós. Hi va haver una millora màxima en la rigidesa arterial de només el 4.6% en els voluntaris sans, un 16 per cent en els pacients amb MPOC i un 8.6 per cent en els pacients amb cardiopaties.

“Aquests resultats són importants, ja que, per a moltes persones, com aquelles amb més edat o amb malalties cròniques, molt sovint l’únic exercici que poden fer és caminar. El nostre estudi suggereix que podríem aconsellar a aquestes persones que caminin en espais verds, lluny de les àrees urbanitzades i la contaminació del tràfic“, va explicar en un comunicat el Dr. Kian Fan Chung, un dels autors de l’estudi.

“És possible que estudis com aquest puguin ajudar a establir nous límits de qualitat de l’aire. Aquest estudi demostra que realment no podem tolerar els nivells de contaminació que trobem actualment en els nostres carrers saturats… Realment necessitem reduir la contaminació mitjançant la regulació del tràfic “, afegeix Chung. “Això ha de permetre que tothom pugui gaudir dels beneficis per a la salut que aporta l’activitat física, en qualsevol entorn urbà”.

Tot i que l’estrès podria explicar algunes de les diferències fisiològiques observades en els dos entorns, els investigadors subratllen que l’exposició a la contaminació de l’aire mai pot ser beneficiosa per als sistemes respiratoris i cardiovasculars de les persones.

Noticia original: COPD News Today

Article original: Respiratory and cardiovascular responses to walking down a traffic-polluted road compared with walking in a traffic-free area in participants aged 60 years and older with chronic lung or heart disease and age-matched healthy controls: a randomised, crossover study. Sinharay, Rudy et al. The Lancet.