La lliçó de Charles Krauthammer

Jon Kabat-Zinn. Flickr
Mindfulness i medicina
27 desembre, 2016
mindfulness-neumologo-jordi-roig-cutillas
Mindfulness en Medicina
13 desembre, 2017

Les reflexions de Charles Krauthammer per aconseguir ser feliç malgrat les adversitats.

En els darrers anys s’ha fet una progressiva difusió del concepte i beneficis de la denominada ciència del “Mindfulness”. Molt abans que aquest coneixement comencés a difondre’s en el nostre món occidental, algunes persones ja varen tenir la saviesa d’incorporar a la seva personalitat moltes de les bases d’aquesta filosofia de vida.

El cas del psiquiatre i periodista estatunidenc Charles Krauthammer, guanyador d’un premi Pulitzer, és un exemple paradigmàtic. Aquest home va presentar una xerrada magistral fa uns anys en un congrés internacional als Estats Units sobre l’especialitat mèdica de Rehabilitació. Parlava en aquest fòrum degut a la desgràcia d’haver patit una fractura de la columna cervical quan començava els seus estudis de Medicina, en llençar-se de cap a una piscina amb poca fondària.

Ja a l’etapa final de la seva vida volia explicar en un escenari idoni quines eines li havien resultat útils per superar l’infortuni, acabar la carrera de Medicina, fer-se Psiquiatre i a més, gaudir d’un gran èxit professional també com periodista i analista polític. La tragèdia és fàcilment comprensible per tothom: un jove intel·ligent, a la flor de la vida, condemnat a la invalidesa a l’haver quedat tetraplègic de forma accidental.

Cal situar aquest accident fa més de 4 dècades, quan la Rehabilitació igual que altres branques de la Medicina, estava simplement en els seus inicis fins i tot en un país avançat com els Estats Units. A la sala de conferències hi era present un altre metge, el noi que anys enrere li havia salvat la vida en treure’l de l’aigua abans que morís ofegat. Li va agrair públicament aquest fet, perquè malgrat la desesperació inicial i els patiments derivats de la tetraplegia, el Dr. Krauthammer, assegut a la seva cadira de rodes especialment dissenyada per a persones tetraplègiques, va manifestar que havia estat i seguia sent un home feliç.

L’escena posava la pell de gallina. Resumeixo les seves reflexions per ajudar a aquells que es trobin en situacions semblants:

1.- Quan ens succeeix alguna desgràcia, la reacció immediata sol ser preguntar-nos: Per què a mi? En realitat el pensament lògic i racional és el contrari: Per què no a mi?
Som éssers humans igual que la resta i res ens garanteix poder evitar sempre l’adversitat. Ser conscients de la nostra futilitat ens ajuda a entendre moltes coses. Sobretot la nostra vulnerabilitat, que és la mateixa que la de qualsevol persona del nostre entorn.

2.- No donar falses esperances. El primer pas per transformar el dolor insofrible en quelcom més tolerable és precisament l’acceptació de la realitat, per dolorosa que sigui.
El Dr. Krauthammer es lamentava que durant molt de temps ningú del seu entorn familiar ni mèdic va tenir el valor de dir-li que mai recuperaria la funcionalitat de les seves extremitats i que l’espera per notar alguna petita millora el va mortificar durant anys.

3.- No forçar a parlar a la persona afectada sobre allò que li ha causat tant dolor. El procés d’acceptació és prou dur per si sol, com perquè algú, encara que sigui de bona fe, ens faci rememorar el patiment una vegada hem aconseguit “fluir” i deixar enrere el que ha succeït.

4.- Mai quedar-se inactiu. La manca d’activitat és la millor aliada de la “rumiació” tòxica.
No és possible “fluir” si ens quedem sense fer res!

El Dr. Krauthammer ens ha ensenyat que és possible ser feliç malgrat una tragèdia de tal magnitud. Quina gran lliçó per a totes aquelles persones, com jo mateix, que de vegades ens ofeguem en un simple got d’aigua!

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.