mindfulness superacion charles krauthammer
La lliçó de Charles Krauthammer
13 gener, 2017

Mindfulness pot ser traduït com a consciència o atenció plena. Va ser desenvolupat a Harvard, Universitat de Massachusetts, per Jon Kabat-Zinn, un dels pioners de les investigacions mèdiques sobre les interaccions entre la ment i el cos. Partint de principis del budisme, però sense cap implicació religiosa, s’aprèn tota una forma de viure la nostra existència de manera més serena, sobretot quan ens toca enfrontar-nos a les inevitables adversitats de la vida, inclosa la malaltia. “Aquí i ara” és la base més coneguda del Mindfulness. És cert: l’ahir ja va passar i ningú sap amb seguretat què ens depararà el futur. Aprendre a meditar és una les bases d’aquest coneixement, però Mindfulness és molt més que això ( A. Martin, “Plenament”, Mindfulness o l’art d’estar present; Ed. Planeta, 2015)

La nostra vivència davant de la malaltia, o altres adversitats a les que hàgim de fer front al llarg de la nostra vida, variarà en funció de la seva magnitud, però sobretot de com som capaços de viure-la. Una màxima del Mindfulness és que allò que acceptes, encara que sigui dolorós, es transforma en el nostre interior, mentre que el que ens resistim a abraçar roman inalterable al llarg del temps perpetuant el dolor. Aprendre a “fluir”, filosofia bàsica del mindfulness, és una mesura terapèutica beneficiosa. Per tant, abraçar, sí, però també saber després deixar anar … Acceptació no és equivalent a resignació.

Mindfulness ens ensenya a respondre amb serenitat a les situacions difícils : la reacció immediata, sovint basada en la ira, la negació i la improvisació merament intuïtiva, sense pensar bé el què farem, respon a l’herència genètica d’èpoques que ja no són les nostres, en les quals els perills continus que afrontava l’ésser humà obligaven a adoptar aquesta actitud per sobreviure. Aquest interval de temps que els humans podem aprendre a posar entre el què ens passa i la nostra resposta meditada és una eina poderosa que ens permetrà respondre adequadament i amb saviesa als successius reptes de la vida.

Una de les bases del Mindfulness és la respiració controlada i pausada, tècnica que en diverses disciplines orientals s’ha fet servir històricament per afavorir un estat de serenitat mental, sempre beneficiós per afrontar la malaltia amb el menor sofriment possible. No obstant això, l’evidència científica en favor d’aquestes tècniques ha estat limitada fins que l’equip investigador liderat per Kevin Yackle (Science, 2017) ha estat capaç d’identificar, en l’animal d’experimentació, una subpoblació neuronal del centre respiratori que interacciona de forma clara amb l’activitat cerebral reguladora dels estats mentals de calma i alerta . S’ha demostrat, també en model experimental, com el manteniment de l’estrès de forma repetitiva o continuada és capaç d’induir alteracions genètiques que arriben a ser eventualment transmissibles a generacions subsegüents en alguns éssers vius (Klosin A et al , Science 2017). No menys impressionants són els estudis de Tonya Jacobs sobre l’activitat i longitud de la telomerasa, com sabem paràmetres predictors de la viabilitat cel·lular a llarg termini (Psichoneuroendocrinology 2011).

 shamatha project

 Theoretical model

Dr. Jordi Roig Cutillas.

Servei de Pneumologia. Clínica Creu Blanca. Barcelona

Publicat originalment a www.4doctors.science