Novetats en el càncer de pulmó

tractament cancer de pulmo
Càncer de pulmó: com es pot tractar?
7 desembre, 2016

El càncer de pulmó és una de les causes més importants de mort. En tractar-se d’un tumor que freqüentment passa molt temps “amagat” sense donar símptomes.

El càncer de pulmó és una de les causes més importants de mort. En tractar-se d’un tumor que freqüentment passa molt temps “amagat” sense donar símptomes, sovint el seu diagnòstic es fa quan el tumor es troba ja en una fase d’extensió avançada. La majoria dels casos es deuen a la inhalació activa o passiva del fum del tabac. El fumador inhala diversos tipus de “carcinògens”, és a dir, substàncies que indueixen l’aparició de diverses formes de càncer com el de pulmó, bufeta urinària o esòfag. En la persona que ha estat fumadora molts anys persisteix un risc elevat, si bé progressivament decreixent, de desenvolupar un càncer de pulmó en les dues dècades següents a l’abandonament del tabaquisme.

La radiografia de tòrax és un mètode molt simple per detectar imatges anòmales que poden tenir relació o no amb un càncer de pulmó, però la realitat és que només permet detectar una lesió quan aquesta ja ha arribat al voltant dels 10 mm de diàmetre. La tècnica més efectiva de detecció precoç en la població de risc és el TAC (abreviatura de tomografia axial computeritzada) toràcic realitzat amb un escàner de baixa radiació que permet detectar lesions de pocs mil·límetres de diàmetre. És important destacar que quan llegim en un informe de TAC que s’observen un o més nòduls, el més freqüent és que aquests siguin benignes sense estar causats per un càncer de pulmó. Moltes persones sanes s’angoixen en llegir, sense tenir el coneixement mèdic adequat, expressions tècniques simplement descriptives en informes radiològics que s’interpreten incorrectament com una cosa maligne. La paraula “nòdul” és el paradigma d’aquest fet. S’utilitza per descriure un petit augment blanquinós de densitat, en comparació amb la densitat estàndard del pulmó normal airejat, que sovint adopta una forma arrodonida.

La detecció precoç del càncer de pulmó és prioritària en el fumador i encara més si també hi ha antecedents familiars de càncer de pulmó, sobretot en el pare o la mare, o bé quan el fumador té constància d’haver estat diagnosticat d’emfisema, malaltia pulmonar associada a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) per tabac.

El tractament fins ara sovint poc efectiu ha canviat a millor en els últims anys. Les millores en les tècniques quirúrgiques permeten la resecció de tumors que fins fa pocs anys tècnicament eren irresecables, ja fos per la seva localització en un lloc complicat del tòrax o bé per les seves mesures. No obstant això, en persones amb poca capacitat pulmonar, edat avançada o altres malalties associades, la cirurgia mínimament invasiva i també l’anomenada radiocirurgia (nom col·loquial de la radioteràpia estereotàxica) permeten la curació de casos de càncer per als que no disposàvem de bones opcions fins fa poc. La quimioteràpia individualitzada sobre la base del resultat dels estudis de les alteracions genètiques del teixit tumoral, la radioteràpia i recentment els impressionants avenços de la teràpia immunològica completen un ventall efectiu de les opcions actuals de tractament.

El tractament òptim dependrà sobretot de l’anomenat estudi d’extensió. Diverses tècniques mèdiques poden ajudar en aquest estudi d’extensió del càncer, és a dir, intentar definir si el tumor està ben localitzat sense haver-se estès a cap altre lloc o per contra s’ha produït ja alguna invasió de ganglis pròxims o d’estructures locals adjacents o fins i tot l’emigració d’implants tumorals més lluny (metàstasi). És rellevant la tècnica anomenada PET (Tomografia per Emissió de Positrons), encara que sovint dóna peu a confusions angoixants per als pacients quan llegeixen que un PET dóna un resultat “positiu”. Quan una lesió mostra una positivitat en el PET corporal únicament vol dir que aquest teixit “hipercaptant” té una activitat metabòlica alta però això per si sol no és sinònim de tumor. Lesions inflamatòries de diversa causa, cicatrius per exemple després d’haver patit una tuberculosi anys abans i fins i tot pòlips no malignes del còlon, ofereixen sovint una activitat metabòlica alta que és informada.

Dr. Jordi Roig Cutillas

Llicenciat en Medicina i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona.

Pneumòleg de la Clínica Creu Blanca de Barcelona.

Publicat originalment a Diario de Almeria

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.