VÍDEO. És segur l’aire que respirem als avions?

15106558143806
Síndrome aerotóxico: ¿es dañino el aire que respiras en el avión?
14 novembre, 2017

Cada dia, 11 milions de passatgers agafen l’avió. El 26 d’abril, el programa de televisió francès “Enviat Especial” va donar a conèixer una investigació sobre un risc poc conegut i un tema tabú en el món de l’aviació: és segur l’aire que respirem a la cabina?

Sobre la Síndrome Aerotòxica

La Síndrome Aerotòxica es descriu com una àmplia varietat de símptomes respiratoris i neurològics que poden afectar a viatgers freqüents i personal de vol.

En els últims anys s’ha fet èmfasis en diversos àmbits científics i periodístics sobre les conseqüències nocives per a la salut, derivades de l’exposició ambiental a diverses substàncies químiques presents en les cabines dels avions, que tenen un potencial efecte tòxic sobre l’ésser humà.

En diversos països europeus, així com a Austràlia i USA, s’ha destacat el risc que representa per a la salut la inhalació de substàncies químiques eventualment tòxiques, en el transcurs de viatjes en avió comercial. Aquest risc s’accentua en els viatgers freqüents, el personal laboral –pilots, auxiliars de vol i treballadors de manteniment–, així com en individus especialment susceptibles a aquests riscos com són les dones embarassades i els nens.

S’ha establert el terme de Síndrome Aerotòxica per definir un conjunt de símptomes respiratoris i neurològics derivats de l’exposició a certes substàncies de l’aire que circula a les cabines de l’avió.

De forma més oculta però no menys destacable, cal assenyalar els efectes negatius d’algunes d’aquestes substàncies químiques sobre el nostre sistema endocrí, fenomen conegut com a disrupció endocrina.

Les eventuals implicacions legals i d’imatge corporativa que per a la indústria aeroespacial representa aquesta entitat, han influït de forma clara en el fet que la Síndrome Aerotóxica no està uniformement acceptada per part dels diversos estaments oficials i de la comunitat científica. La realitat indiscutible és que l’aire que respirem durant els viatges en avió no està exempt de substàncies químiques potencialment nocives.

No es tracta simplement dels casos de constatació de fum visible a l’interior de la cabina, incidència xifrada fins el 0.05% dels vols comercials pel Comitè de Toxicitat (COT) del Regne Unit en 2007, fet de per si ja preocupant. Estudis ambientals en cabina confirmen que diverses substàncies químiques, com ara una àmplia gamma de triarilfosfats o naftilamina (PA), són detectables en l’aire de les cabines dels avions, si bé generalment en petites concentracions. També mitjançant estudis de detecció de biomarcadors en sang o orina dels viatgers en vols aparentment normals, s’ha pogut constatar la presència de diversos metabòlits derivats de la inhalació d’organofosforats.

L’aire de la cabina de l’avió prové majoritàriament de l’aire purgat o drenat des dels motors, després que hagi entrat en contacte amb l’engranatge de diverses peces (turbines, compressors, etc.) que requereixen per al seu funcionament l’ús d’olis no naturals que contenen diversos additius químics amb efecte lubrificant, antidesgast i ignífug.

Diverses d’aquestes substàncies no tenen encara un llindar de seguretat ambiental plenament establert. Quan aquest existeixi, hauria de tenir-se en compte l’àmbit realment peculiar i limitat d’una cabina d’avió. Les altes temperatures del motor produeixen compostos mal identificats per degradació d’aquests olis (piròlisis), que actualment estan sent estudiats pel seu efecte potencialment nociu per a la salut. Altres substàncies químiques similars potencialment tòxiques es troben en els fluids hidràulics i en els agents anticongelants.

Més informació sobre la Síndrome Aerotòxica

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.