L’amiant torna a ser notícia a la ciutat de Barcelona

jordi roig cutillas
Recuperar el son el cap de setmana augmenta el risc d’engreixar-se
25 març, 2019
Exposició laboral a les fibres d'amiant a Catalunya
Informe sobre l’exposició de l’amiant a Catalunya
16 maig, 2019

L’amiant torna a ser notícia a la ciutat de Barcelona

Autor de la fotografia: Jorge Franganillo

Autor de la fotografia: Jorge Franganillo

TMB, al centre de la polèmica pels casos de treballadors del metro afectats.

L’amiant, també conegut com asbest, està d’actualitat. Casos recents com els de les instal·lacions i els vagons dels metros de Barcelona i Madrid han estès la preocupació i han avivat una protesta que estava focalitzada en l’àmbit laboral, el que aborda principalment l’actual legislació, del 2006. Però el problema s’entén cada vegada més com de salut pública per a tota la població. Estan sota sospita estructures de tot tipus d’edificis, plaques, canalitzacions, cobertes, dipòsits, reixetes, persianes, jardineres … construïts i instal·lats principalment en els seixanta, setanta i primera meitat dels vuitanta. A Espanya, els diferents tipus d’amiant van ser prohibits entre 1984 i el 2002.

La paraula amiant ve del llatí amiantus (incorruptible), i asbest, del grec asbestos (incombustible). Les dues propietats van motivar el seu ús generalitzat en materials com el fibrociment. Però no són absolutes. Pot trencar-se i, amb el temps, desgastar-se, i emetre fibres. És llavors quan es considera altament perillós. La seva inhalació i dipòsit en les vies respiratòries poden produir greus malalties com l’asbestosi i diferents tipus de càncer. Els seus potencials efectes sobre la salut no són immediats, poden aparèixer passats trenta anys.

Els ciutadans exigeixen a les administracions una retirada generalitzada. S’estima que a Catalunyanya hi ha 150 milions de m2 de plaques de fibrociment amb alta probabilitat de tenir amiant, i més de quatre milions de tones si es tenen en compte tots els materials sospitosos. L’Ajuntament de Barcelona elabora un cens d’edificis amb elements que poden tenir amiant, que preveu tenir aquest any. El comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, reconeix que no és fàcil registrar tots els punts i que se centra sobretot en les cobertes com a punt de partida. “No ha de ser perfecte -comenta- sinó eficaç” per identificar les finques susceptibles d’estar afectades. Però la tasca que pot fer-se en un municipi és limitada. “Les ciutats hem de tenir més instruments legals”, adverteix Ximeno, que aposta per afrontar l’assumpte de manera global. “Cal plantejar-se la retirada sistemàtica a tot Catalunya -diu-, perquè el problema no és només de Barcelona i no ho hem de deixar, com passa amb les conduccions de plom, per a quan es facin rehabilitacions”.

La preocupació per l’amiant ha portat a la Federació d’Associacions de Veïns a demanar a Ajuntament i Generalitat mesures efectives per a la seva eliminació. Compta amb la col·laboració de Jubilats
de Macosa-Alstom Afectats per l’amiant. Tots dos urgeixen complir les resolucions del Parlament Europeu que marca al 2028 com a data límit per a la seva eradicació total. I planteja canvis legislatius amb sancions dures i mesures reparadores per als afectats.

TMB, al centre de la polèmica pels casos de treballadors del metro afectats, assegura dur a terme un pla per retirar tots els elements sospitosos (mitjana de 80 m2 setmanals). Per Setmana Santa desmantellarà el doble sostre de l’estació de Verneda (900 m2 de plaques de fibrociment) i l’any que ve la part de la coberta del taller de la Sagrera (3.000 m2).

L’antiga fàbrica d’Uralita de Cerdanyola del Vallès va ser un dels majors centres de producció de fibrociment d’Espanya. L’empresa -l’actual Coemac- ha estat condemnada diverses vegades. L’Associació d’Afectats per l’amiant de Catalunya va inaugurar dimarts un monòlit de Jordi Andreu, familiar d’una de les víctimes, dedicat als treballadors que van emmalaltir com a conseqüència de la inhalació.

Via: La Vanguardia

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.