Covid-19: Ventilació i desinfecció de l’aire

contaminacion aire
Contaminació de l’aire i salut
22 desembre, 2020
Mindfulness en tiempos de Covid-19
Mindfulness en temps de Covid-19
2 març, 2021

La principal via de transmissió de la Covid-19 és de persona a persona a través de la inhalació i / o intercepció de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda o parla, a distàncies curtes. Aquestes gotes són pesades, no viatgen lluny i es dipositen ràpidament a terra o en superfícies properes. Per això, les principals mesures per evitar el contagi són mantenir la distància física entre persones, posar-se la mascareta i desinfectar les superfícies.

El virus també pot romandre unes hores en l’aire en forma d’aerosols més petits, desplaçant i podent ser inhalats per altres persones que comparteixen el mateix espai. Si en un espai tancat hi ha una persona infectada i no es renova l’aire, la concentració de virus augmentarà i el risc de contagi també. Com millor ventilat estigui un espai tancat, menys risc de contagi existeix. Per això, la ventilació és una de les mesures més important de prevenció davant la infecció per coronavirus.

Ventilar, què vol dir?

La ventilació d’un espai tancat significa renovar l’aire amb aire procedent de l’exterior. L’objectiu és diluir la concentració de virus en l’aire i que, si hi ha aerosols, que el corrent se’ls emporti. Això pot realitzar-se de manera natural o mitjançant sistemes de ventilació mecànica.

En els espais que disposin només de ventilació natural cal mantenir portes i finestres obertes el màxim nombre d’hores possible. Quan no sigui factible mantenir les finestres o les portes obertes, cal intentar fer-ho durant el màxim de temps possible i el màxim nombre de vegades.

Perquè la ventilació sigui efectiva convé provocar els fluxos d’aire entre finestres o entre portes i finestres, obrint aquelles que es troben oposades entre si perquè corri l’aire, aconseguint una ventilació creuada.

És aconsellable ventilar abans, durant i després de la presència de persones en una estada. El temps de ventilació necessari per renovar l’aire dependrà de la mida de l’espai, el nombre de persones que hi ha en ell, la zona en la qual estigui ubicat i l’activitat que s’hi realitzi. Els espais compartits sempre generen més risc que els espais d’ús individual. Per exemple, el risc de contagi és més elevat en espais en què es realitzen activitats físiques o en els que es consumeixen aliments i begudes.

Els lavabos han d’estar permanentment ventilats mentre estiguin oberts als usuaris. Si tenen extracció forçada d’aire és aconsellable que sigui ininterrompuda, si pot ser les 24 hores del dia.

Per què utilitzar ventilació mecànica?

En els espais tancats que no es pugui ventilar de manera natural adequadament pot adoptar alguna mesura complementària, com la instal·lació de ventilació mecànica.

S’aconsella seguir els criteris de renovació d’aire establerts en el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE), d’aplicació en instal·lacions fixes de climatització als edificis de nova construcció i quan hi ha reformes d’aquestes instal·lacions:

  • 20 litres per segon i persona en hospitals, clíniques, laboratoris i escoles infantils
  • 12,5 litres per segon i persona en oficines, residències, sala de lectura, museus, sales de tribunals, aules d’ensenyament i piscines.
  • 8 litres per segon i persona en edificis comercials, cinemes, teatres, sales d’actes, habitacions d’hotel, restaurants, cafeteries, bars, sales de festes, gimnasos, locals esportius (excepte piscines) i sales d’ordinadors.

Si s’utilitzen sistemes de climatització, s’aconsella que funcionin amb el màxim d’aportació de l’aire exterior que sigui possible, fent circular de l’mínim aire. És important comprovar que les descàrregues de les extraccions d’aire estan allunyades de les preses d’aire exterior. Si estan pròximes cal interposar una barrera per impedir la recirculació.

També cal tenir en compte el manteniment de les instal·lacions. Atecyr, Associació Tècnica Espanyola de Climatització i Refrigeració, recorda en el seu guia que les operacions de manteniment són tan importants com la pròpia operativa dels sistemes, de manera que cal dur a terme una revisió general abans de reobrir (en cas que es s’hagi produït un tancament de l’edifici), una revisió i neteja de filtres i d’unitats d’impulsió i retorn. Tot això amb la màxima protecció per al personal encarregat d’aquestes tasques, especialment si cal canviar filtres dels apartats de de climatització.

És aconsellable utilitzar ventiladors?

L’ús de ventiladors no és recomanable, ja que no renoven l’aire interior i, a més, contribueixen a remoure i dispersar els aerosols, susceptibles d’expandir el virus dins el mateix espai o en altres espais propers. No obstant això, si el seu ús és necessari, és important renovar l’aire, obrint portes i finestres, i reduint la possibilitat que l’aire vagi d’unes persones a unes altres.

Sobre l’ús de fan-coils o splits

Si cal garantir una temperatura de confort i no es disposa de suficient aportació forçada d’aire exterior, s’aconsella utilitzar aquests sistemes, en què només recircula l’aire interior (escalfant o refredant), a velocitats baixes. Cal procurar complementar-los amb ventilació natural, obrint portes i finestres. Aquestes unitats acostumen a tenir filtres que no retenen els virus.

Purificadors d’aire amb filtres HEPA

Seguint les recomanacions establertes pel Ministeri de Sanitat, només quan l’espai interior no disposi de sistemes de ventilació natural o mecànica i la seva ubicació i característiques constructives no permeten altra opció, es pot optar per sistemes de filtrat d’aire portàtils o purificadors d’aire amb filtres HEPA (High Efficiency Particulate Air).
Els purificadors amb filtres HEPA permeten millorar la qualitat de l’aire interior i retenir les partícules susceptibles de contenir el virus. Els filtres HEPA retenen entre un 85% i un 99,99% de partícules a partir de 0,3 micres en funció de l’tipus de filtre. Per garantir que retinguin el 99,99% cal que compleixin la norma UNE-EN 1822-1: 2010 Filtres absoluts (EPA, HEPA i ULPA).

Igualment, en cas d’instal·lar purificadors d’aire, és necessària igualment ventilació en l’estada per eliminar els excessos de CO2 exhalats dels ocupants de el local, i que el cabal d’aire necessari de l’purificador per obtenir una bona purificació dependrà de el nombre d’ocupants i volum de la sala.

Per a la instal·lació de purificadors d’aire amb filtres HEPA és aconsellable:

  • Que siguin filtres HEPA de categoria H13 (els H11 i H12 també serien acceptables). El H13 té capacitat de retenir aerosols en percentatges superiors a l’99,95%, és a dir, només permet passar 50 de cada 100.000 partícules.
  • Que compleixin la norma UNE-EN 1822. Si a l’etiqueta indica “tipus HEPA”, “HEPA-like”, “HEPA-type” pot ser que no compleixin la norma.
  • Que siguin silenciosos, és a dir, de 30 dB o menys.
  • Que estiguin correctament situats per arribar a tots els racons.

És molt important recordar que els filtres HEPA tenen una vida útil, és a dir, que han de ser substituïts quan perden la seva eficàcia o arriben a la pèrdua de càrrega final recomanada. Aquesta informació consta en la documentació tècnica.

Mesuradors de CO2

La concentració de CO2 en un espai tancat és un bon indicador per mesurar el grau de ventilació, és a dir, saber quan cal ventilar, ja que les persones exhalen CO2 quan respiren. Renovar l’aire reduirà la concentració de CO2 i, per tant, ajudarà a prevenir possibles contagis.

Abans de l’inici de curs escolar, el Consell General de l’Enginyeria Tècnica Industrial d’Espanya (COGITI) va publicar una nota sobre la importància de la qualitat de l’aire en els centres educatius. El COGITI recomanava la instal·lació de sensors de CO2, si pot ser de doble sonda (interior i exterior) que serveixin de guia per controlar quan és necessari ventilar les aules (en aules d’ensenyament el límit seria de +500 ppm de CO2 respecte a la concentració exterior), segons el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis.

A nivell d’administracions, la Viceconsejería de Salut Pública i Pla Covid de la Comunitat de Madrid han publicat una guia que assenyala l’ús de mesuradors de CO2 com un recurs eficaç per a determinar el grau de ventilació d’un edifici.

En general, les concentracions de CO2 a l’exterior es situen al voltant de 420 ppm (encara que en les ciutats pot variar en funció de les fonts d’emissió i la combustió existent). Segons aquest document, es considera que, si la concentració de CO2 en un espai supera els 1.000 ppm, la ventilació és dolenta i caldria ventilar immediatament (un nivell entre 500 i 700 ppm seria acceptable).

El document recomana monitoritzar la concentració de CO2 en edificis d’ús públic que puguin ser utilitzats durant una hora o més per grups de persones com aules, sales de reunions, restaurants … Recomana realitzar mesures o instal·lar sensors de CO2 que avisin d’una ventilació insuficient.

La guia de la Comunitat de Madrid cita com a referència la Guia per a la ventilació en aules de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, que inclou múltiples recomanacions de ventilació i sistemes de càlcul de la renovació de l’aire a les aules, aplicables també a altres espais.

El document de l’COGITI recomana aparells de doble sonda per mesurar la diferència entre l’exterior i l’interior, mentre que el de la Comunitat de Madrid i el de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua aposten per sistemes de monitorització contínua, amb capacitat de proporcionar dades descarregables en fitxers, resolució temporal de, al menys, una dada per minut i pantalla que mostri els nivells de C02 en temps real.

Al mercat hi ha opcions més assequibles que permeten realitzar mesures puntuals periòdiques. És aconsellable realitzar mesures interiors i exteriors per tenir valors de referència.

Aparells d’ozó

El document Tractament de desinfecció de l’aire amb ozó indica que aquesta substància està sent avaluada, però no està encara aprovada, la qual cosa significa que el Ministeri de Sanitat no disposa de cap document sota la legislació de biocides que estableixi la seva eficàcia i la seguretat del seu ús.

El document indica que la substància ha estat notificada i defensada, entre altres finalitats, per a la desinfecció de l’aire, i es pot entendre que té activitat en aquest sentit, però es plantegen dubtes, principalment sobre les dosis necessàries per garantir la seva eficàcia davant el coronavirus i els efectes sobre la salut de les persones que aquestes dosis poden implicar.

Per aquest motiu, fins al moment, els responsables de la posada al mercat dels aparells generadors d’ozó ho fan sota la seva responsabilitat, amb l’únic requisit d’haver de notificar-ho a l’Ministeri de Sanitat, d’acord amb la normativa aplicable. Així mateix, aquest requisit no implica una conformitat per part de Ministeri de Sanitat.

El Ministeri de Sanitat ha publicat una nota en què assenyala que els biocides entre els quals es troben els desinfectants virucides, són productes necessaris per al control dels organismes nocius per a la salut humana, però poden implicar riscos per a les persones, per les seves propietats intrínseques i al seu un no adequat. Per això, la seva comercialització i ús es troba regulat pel Reglament (UE) núm. 528/2012, a més de per la normativa nacional. En aquest sentit, indica que no han de comercialitzar ni utilitzar biocides que no hagin estat expressament autoritzats i registrats degudament o, al menys, notificats.
El Ministeri recorda que hi ha substàncies biocides que es troben en procés d’avaluació a la Unió Europea, permetent-se en aquests moments, a l’espera de finalitzar aquest procés de comercialització dels productes que contenen, sempre que es respectin les mesures de seguretat corresponents.

En aquest grup es troben algunes substàncies, la generació de les quals es realitza in situ, mitjançant maquinària, com en el cas de l’ozó. Aquest fet impedeix, a més, que tinguin un etiquetatge que avisi de la seva perillositat i usos, a diferència de la resta de biocides. Per això, per a aquest tipus de biocides es recorda la importància de seguir les recomanacions de fabricant.

Davant la proliferació al mercat de dispositius productors d’ozó, el Ministeri adverteix que l’ozó, igual que altres biocides:

  • No pot aplicar-se en presència de persones.
  • Els aplicadors han de comptar amb els equips de protecció adequats.
  • A l’tractar-se d’una substància química perillosa, pot produir efectes adversos. En l’inventari de la classificació de la ECHA (Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques) es notifica la classificació d’aquesta substància com a perillosa via respiratòria, irritació de la pell i dany ocular.
  • Haurà ventilar adequadament el lloc desinfectat abans del seu ús.
  • Pot reaccionar amb substàncies inflamables i pot produir reaccions químiques perilloses a l’contacte amb altres productes químics.
  • El Ministeri de Sanitat té publicada la llista de productes virucides autoritzats a Espanya per als quals s’ha demostrat la seva eficàcia.

El Ministeri de Sanitat afegeix que actualment no hi ha cap producte virucida que estigui autoritzat per al seu ús per nebulització sobre persones. Per tant, aquesta tècnica d’aplicació que s’anuncia en els anomenats túnels desinfectants no pot ser de cap manera utilitzada sobre persones, ja que un ús inadequat de biocides introdueix un doble risc, possibles danys per a la salut i tenir una falsa sensació de seguretat .

Fonts d’informació

1. Ventilació. Web. Canal Salut.

2. Ventilació i sistemes de climatització en establiments i locals de concurrència humana. Informació per a professionals. Canal Salut.

3. Guía de Atecyr de recomendaciones de operación y mantenimiento de los sistemas de climatización y ventilación para edificios de uso no sanitario para la prevención del contagio por Covid-19. Atecyr.

4. Ventilación, climatización y Covid-19. Comunidad de Madrid.

5. COGITI informa sobre la importancia de la calidad del aire en centros educativos. Nota de prensa. COGITI.

6. Impacto de los sistemas de ventilación en la transmisión del SARS-CoV-2. Recomendaciones generales para los edificios de uso público. Viceconsejería de Salud Pública y Plan Covid-19. Consejería de Sanidad. Comunidad de Madrid.

7. Guía para la ventilación en aulas del Instituto de Diagnóstico Ambiental y Estudios del Agua. IDAEA – CSIC Mesura.

8. Tractaments de desinfecció de l’aire i superífices amb ozó. Canal Salut.

9. Nota sobre el uso de productos biocidas para la desinfección del Covid-19. Ministerio de Salud.

10. Productos virucidas autorizados en España. Ministerio de Sanidad.

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.