La Síndrome Aerotòxica descriu una sèrie de símptomes, bàsicament respiratoris i neurològics, causats per l’exposició a elements contaminants provinents de l’aire que es respira a l’interior de les cabines dels avions. Els primers incidents relacionats amb la Síndrome Aerotòxica es van descriure per primera vegada a la dècada dels 50 en avions militars.

Ara, un grup de metges i científics internacionals, entre els quals es troba el Dr. Jordi Roig Cutillas, el principal investigador mèdic a Espanya de la Síndrome Aerotòxic^1,2, acaben de publicar a la revista d’alt impacte Environmental Health un protocol d’actuació global davant casos de possible Síndrome Aerotòxica³. Aquest document de consens representa un pas important cap al reconeixement i tractament dels possibles efectes adversos per a la salut relacionats amb l’exposició a l’aire contaminat de les aeronaus i permetrà un major coneixement i comprensió de la Síndrome Aerotòxica en un entorn especialitzat. A més, aquest protocol posa fi al debat entre la comunitat científica on una part d’aquesta rebutjava la seva existència, argumentant que els seus símptomes es donaven de diverses formes en un percentatge alt de la població que no estava afectada per cap altra malaltia.

En aquest context, durant l’última setmana de juny, es presentarà aquest consens i protocol d’actuació a la International Aircraft Cabin Air a Londres, considerat l’esdeveniment més destacat a nivell internacional en el camp de l’aire contaminat a les aeronaus i les seves implicacions en la seguretat dels vols, on amb anterioritat, el Dr. Roig havia presentat la conferència Respiratory disease caused by Aerotoxic Syndrome⁴.

Protocol de Síndrome Aerotòxica

En el protocol, basat en la revisió de la literatura científica existent en la matèria, experts internacionals estableixen un enfocament consensuat per al reconeixement, la investigació i el maneig de persones exposades a fums tòxics a la cabina dels avions. El protocol consta de tres fases:

1. L’informe en vol. Es refereix a la recopilació d’informació sobre l’esdeveniment de fum o gas tòxic. Si es produeix, les persones afectades han d’informar-ho a la tripulació de cabina. Si un professional de la salut està present, es recomana l’avaluació física immediata. És important recopilar informació detallada, incloent-hi hora, durada i gravetat de l’episodi, així com freqüència, durada i intensitat d’exposició prèvia.
2. El protocol mèdic post-vol. Es refereix a l’avaluació de la persona afectada immediatament després del vol. L’aerolínia ha de facilitar les investigacions recomanades en el protocol. Si no és possible, enviar els membres de la tripulació o passatgers afectats a l’hospital més proper. L’aerolínia ha d’informar a l’hospital i al personal de tripulació sobre aquesta pràctica recomanada perquè es registrin les dades pertinents.
3. L’avaluació mèdica a llarg termini. Es refereix a l’avaluació mèdica completa de les persones que hagin experimentat símptomes després de l’exposició al fum o gas tòxic. Això pot incloure proves de funció pulmonar, neuropsicològiques i altres exàmens mèdics. És important que els pacients siguin supervisats a llarg termini per determinar si hi ha un augment en la freqüència o gravetat dels símptomes i ajustar el pla de tractament, que pot incloure teràpia física, ocupacional i medicació.

Conseqüències per a la salut

L’exposició a fums i gasos tòxics a la cabina dels avions és un problema de salut pública. La tripulació i els passatgers poden estar exposats a una barreja de substàncies químiques. Els organofosforats han estat el principal objecte d’interès, tot i que els fums d’oli i fluids hidràulics al subministrament d’aire també contenen partícules ultrafines, nombrosos hidrocarburs orgànics volàtils i productes degradats tèrmicament que resultarien tòxics.

Els símptomes de la Síndrome Aerotòxica en persones exposades a fums contaminants a la cabina dels avions consisteixen en vertigen, fatiga, mal de cap, nàusees, dificultat per respirar, dolor toràcic, tos, irritació d’ulls, nas i gola, i problemes de coordinació i equilibri.

A més, la inhalació d’aquests gasos tòxics a les cabines dels avions és cada vegada més reconeguda com una causa de símptomes neurològics, respiratoris, cardíacs i altres problemes per a la salut, aguts i a llarg termini.

La manca de sensors als avions impedeix actualment la recol·lecció de contaminants en el moment de l’esdeveniment, la qual cosa dificulta l’avaluació de l’exposició real a fums tòxics. Per això, els autors de l’estudi proposen que es prenguin mesures per millorar la qualitat de l’aire a la cabina dels avions i reduir l’exposició dels passatgers i la tripulació a aquests fums tòxics en el futur. També destaquen la necessitat d’una major investigació sobre els efectes de l’exposició a llarg termini a aquests contaminants.

1. Roig J, Domingo C, Burdon J, Michaelis S. Irritant-induced Asthma Caused by Aerotoxic Syndrome. Lung. 2021;199(2):165-170.

2. Roig J, Michaelis S, Burdon J. The Lung in Aerotoxic Syndrome. Arch Bronconeumol. 2022;58(12):787-789.

3. Burdon J, Budnik LT, Baur X, et al. Health consequences of exposure to aircraft contaminated air and fume events: a narrative review and medical protocol for the investigation of exposed aircrew and passengers. Environ Health. 2023;22(1):43.

4. Roig J. Respiratory Disease Caused by Aerotoxic Syndrome: A Case Series. International Aircraft Cabin Air Conference 2019 (ACA2019), Imperial College London.