La mortalitat en ingressar per MPOC triplica a la de l’infart

vacunacion embarazadas
La vacuna COVID-19 durant l’embaràs confereix alts nivells d’anticossos als nadons
5 octubre, 2021
contaminacion asma
Efectes nocius de la contaminació en la salut respiratòria
4 abril, 2022

La mortalitat després d’un ingrés hospitalari per una agudització per malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) triplica a la mortalitat després d’un ingrés per infart, segons la SEPAR (Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica).

Les dades indiquen que als 90 dies d’ingrés hospitalari moren 11 pacients de cada 100 per una agudització de l’MPOC, enfront de 4 de cada 100 per cardiopatia isquèmica aguda. Concretament, la taxa de mortalitat als 90 dies de l’ingrés hospitalari per aquesta causa és del 11,3%, enfront del 4,2% de mortalitat després d’un ingrés per infart1.

MPOC i problemes cardíacs

La pneumologia i la cardiologia tenen moltes àrees en comú. El 25% dels pacients amb MPOC tenen cardiopatia isquèmica. És a dir, un de cada quatre pacients amb MPOC té cardiopatia isquèmica estable o aguda. Això es deu al fet que, freqüentment, totes dues malalties tenen una causa comuna, el tabaquisme.

La MPOC també augmenta el risc de cardiopatia isquèmica amb independència del tabaquisme. Cursa amb inflamació sistèmica, produeix estrès oxidatiu i mal endotelial, augmentant el risc d’esdeveniments coronaris.

Dues definicions, diferents resultats

La principal diferència entre els resultats de l’agudització per MPOC i infart obeeix a la diferent definició que s’ha fet de les malalties.

La definició de l’agudització per MPOC es basa fonamentalment en els símptomes i és poc específica.

La definició de la síndrome coronària aguda (SCA) es caracteritza per tres aspectes. El primer és que caracteritza aquest esdeveniment com una síndrome. El segon és que es basa en un símptoma guia, el dolor toràcic. El tercer, utilitza biomarcadors biològics, com la troponina, o fisiològics, com els electrocardiogràfics. Amb aquesta definició “sindròmica”, el símptoma (dolor toràcic) és el mateix en l’infart, l’angina de pit o la isquèmia de miocardi, però a conseqüència de diferents mecanismes.

Canvi en la definició de l’agudització de la MPOC

La guia clínica GesEPOC2021 és la primera en l’àmbit mundial que va a proposar un canvi de definició de l’agudització de l’MPOC. La idea és que tingui una aproximació més sindròmica en comptes de simptomàtica, que permeti cobrir més casos i recolzada en biomarcadors.

La nova definició s’inspira en la de la SCA. Els experts en pneumologia van a considerar l’agudització per MPOC com una síndrome, amb un símptoma guia principal (dispnea), uns canvis fisiopatològics subjacents, especialment l’increment de la inflamació i l’agreujament de l’obstrucció bronquial i la identificació de biomarcadors específics. Això permetria als pneumòlegs identificar trets tractables, propis de cada pacient, i abordar la malaltia de manera individualitzada.

Prevenció, diagnòstic i tractament de l’MPOC

El canvi en la definició de l’agudització de l’MPOC permetria estudiar el curs evolutiu dels pacients i identificar aquells que necessiten tractaments preventius més precisos, que evitin l’aparició de les aguditzacions.

Des del punt de vista diagnòstic, la nova definició conduirà a una major exigència dels clínics a l’hora de realitzar proves diagnòstiques per a detectar els trets tractables dels pacients. Aquests trets es podran identificar gràcies a la disponibilitat de biomarcadors per aquest procés.

Pel que fa al tractament, el canvi de definició pot tenir implicacions per a abordar l’exacerbació de l’MPOC en el moment inicial. Els experts suggereixen la possibilitat que es puguin identificar els mecanismes que intervenen en la fase aguda de l’empitjorament de la MPOC. Això permetria aplicar tractaments dirigits amb promptitud i que millorarien els resultats.

1. Dades basades en una auditoria clínica realitzada a Espanya el 2016 i que més tard es va estendre a Europa (AudiEPOC i European COPD Audit).

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.