sentencia supremo uralita
El fatal llegat de l’amiant
10 maig, 2021

El radó és un gas radioactiu que no té color, olor ni sabor. És present en la naturalesa des de la formació de la Terra i s’origina de manera espontània de la desintegració de l’urani existent en les roques i el sòl.

El radó pot trobar-se en concentracions molt baixes a l’exterior. No obstant això, en llocs sense ventilació, com les mines subterrànies, pot acumular-se en concentracions més elevades. A les cases i als edificis els nivells de radó estan incrementats perquè el gas penetra a través dels fonaments1.

La inhalació del gas radó és perjudicial per a la salut, especialment per als pulmons. La IARC va classificar el radó al 1988 com a carcinogen humà del Grup 1. A més, el radó és un dels 12 punts que es contemplen en el Codi Europeu Contra el Càncer2. Concretament, aquest codi diu que hem d’“esbrinar si estem exposats a la radiació procedent d’alts nivells naturals de radó en el nostre domicili i prendre mesures per a reduir-lo”.

clasificacion carcinogenos

Classificació de carcinògens IARC (Agència Internacional de Recerca del Càncer). Font: IARC

Radiació, com afecta a l’ésser humà?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 43% de la radiació que rep la població mundial procedeix del gas radó, seguida de l’exposició mèdica (20%), la radiació còsmica (13%), la radiació solar (15%) i a través de l’aigua o els aliments 8%3.
Fuentes distribucion radiacion

Fonts i distribució de l’exposició mitjana a la radiació de la població mundial. Font: Organització Mundial de la Salut (OMS).

Les concentracions de radó en l’aire es mesuren mitjançant Becquerels per metre cúbic (Bq/m³). L’OMS sosté que, idealment, l’exposició al radó no ha de superar els 100 Bq/m³, i en cap cas els 300 Bq/m³ 4.

Segons l’OMS, la concentració de només 100 Bq/m³ augmenta un 16% el risc de contreure càncer de pulmó. Així mateix, els fumadors tenen moltes més probabilitats que el radó els causi càncer5.

S’estima que la proporció dels casos de càncer de pulmó atribuïbles al radó respecte al total varia entre un 3% i un 14% en funció de la concentració mitjana de radó al país corresponent6. A més, l’OMS ha establert que és el segon factor de risc de càncer de pulmó en fumadors després del tabac i el més important en les persones que no han fumat mai.

Radó, qui el va descobrir?

Els primers estudis7 sobre el radó es van realitzar en mines al segle XVI, en observar-se un excés de morts per malaltia respiratòria en miners. A la dècada de 1950 es va confirmar plenament la relació causal entre radó i càncer de pulmó. Al 1984, Stanley Watras, que treballava en la central nuclear de Limerick, en l’estat de Pennsilvània, va detectar que els arcs de seguretat radioactiva s’activaven quan entrava en la central en la qual treballava. A casa seva van trobar nivells de fins a 100.000 Bq/m³. Van comparar el seu nivell d’exposició a fumar 135 paquets de tabac al dia. Al 1985, als Estats Units i l’OMS es van realitzar més de 20.000 mesuraments en llars de l’estat de Pennsilvània.

Radó a Espanya

Totes les edificacions contenen radó en concentracions baixes. No obstant això, determinades zones compten amb una probabilitat major de nivells elevats de radó. El Mapa del potencial radó a Espanya elaborat pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) permet saber si el nostre habitatge està situat en una zona geogràfica de risc.

En el mapa del potencial radó a Espanya es pot apreciar que la zona oest d’Espanya, Extremadura, Galícia, algunes zones de Castella i Lleó i Madrid són les que tenen major possibilitat de tenir majors concentracions a l’interior de les edificacions. En superfície, la totalitat d’aquestes zones representa el 17% del territori nacional.

Mapa del potencial de radón en España. Fuente: Consejo de Seguridad Nuclear (CSN).

Mapa del potencial de radó a España. Font: Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Radó, ¿com detectar-lo?

En un edifici, la principal font d’entrada del gas radó és el terreny en el qual està assentat, seguit, en molta menor mesura dels materials emprats en la seva construcció com, per exemple, els granits ornamentals. També pot entrar amb l’aire de renovació, l’aigua de consum i el gas d’ús domèstic.

En els edificis on les concentracions de radó anuals superin els valors de referència establerts s’han d’aplicar accions de remei, controlades a partir de mesures realitzades en el mateix lloc de les mesures originals, prèvies a les actuacions. Aquest control ha de repetir-se periòdicament per a observar si els nivells de concentració del gas augmenten o s’estabilitzen.

Radó, com eliminar-lo?

En edificis existents és imprescindible que una entitat de mesura acreditada faci els mesuraments corresponents per a obtenir els resultats de concentració mitjana anual de gas radó en el seu interior.

Una vegada realitzades els mesuraments es determina la mesura correctora més eficaç (barreres de protecció, espai de contenció ventilat, sistema de pressurització, sistema de despressurització o ventilació d’espais habitables).

Legislació del radó

Actualment existeix gran desconeixement del gas radó i dels seus efectes perjudicials per a la salut. Moltes persones viuen exposades a alts nivells de radó a les seves cases o en el seu entorn laboral sense saber-ho, i la legislació avança lentament.

La primera recomanació relativa a la protecció de la població contra els perills d’una exposició al radó a l’interior d’edificis la va realitzar la Comissió Europea l’any 1990 (90/143/EURATOM), però no va ser fins a 1996 quan es va aprovar la primera llei a Europa (Directiva 96/29 EURATOM), i solament regulava l’exposició laboral. Al 2013 (16 anys després), es va aprovar la Directiva 59/2013 EURATOM, que regula l’exposició en llocs de treball, l’exposició al radó en espais tancats i proposa un pla d’acció per al radó.

A Espanya, cinc anys després que s’aprovés la primera directiva, al 2001, es va aprovar el RD 78/2001. Al 2010, el RD 1439/2010 va modificar a l’anterior (9 anys després). Més tard, en 2012, va aparèixer la IS-33 BOE gener 2012, que complementa als dos RD anteriors, sobre criteris radiològics per a la protecció enfront de l’exposició a la radiació natural.

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.