L’estudi, publicat a la revista Current Biology, mostra que les persones que no dormen prou durant la setmana, però que dormen hores extres durant el cap de setmana, tendeixen a menjar més entre hores i a tenir un major risc de diabetis.

“Les nostres troballes suggereixen que el comportament comú de descansar poc i tractar de compensar-ho durant el cap de setmana no és una estratègia de salut efectiva“, assenyala l’autor principal de l’article, Kenneth Wright, director del Laboratori de son i cronobiologia de la Universitat de Colorado.

Els investigadors van observar els hàbits de son de 36 adults sans d’entre 18 i 39 anys durant 10 dies en un laboratori. Es van dividir en tres grups: els que dormien nou hores per nit durant nou dies consecutius, els que dormien només cinc hores per nit durant nou nits, i els que dormien no més de cinc hores per nit durant cinc dies seguits d’un cap de setmana en el qual podien dormir tot el que volguessin, abans de tornar a dormir durant dos dies.

Els dos grups privats de son van menjar més a la nit, el que va resultar en augment de pes, i es va observar una disminució en la sensibilitat a la insulina, un senyal d’advertència per a la diabetis. El grup que va recuperar el son durant el cap de setmana va experimentar alguna millora lleu durant el cap de setmana, però aquests beneficis van ser anul·lats quan van reprendre el seu programa de restricció de son durant la setmana.

El fenomen del què parla Wright es diu jet-lag social. Succeeix quan el cicle son-vigília, també conegut com ritme circadià, s’interromp i s’associa amb resultats sobre la salut negatius a llarg termini, incloent l’obesitat.

“Tenim aquestes hormones anomenades leptina i grelina”, assenyala Azizi Seixas, expert en son i professor assistent de la Facultat de medicina de la Universitat de Nova York. “Un està associat amb la sacietat, i l’altre augmenta la gana. Els dos es descontrolen quan et prives de dormir”.

Afegeix que “la privació del son fa que la gent tingui un control deficient dels impulsos, i és més probable que consumeixin aliments de calories buides -alts en calories i baixos en nutrients- com refrescs i aliments rics en midó”.

El grup que va tenir el seu somni restringit tot el temps també va experimentar una reducció del 13 per cent en la seva sensibilitat a la insulina. El grup de recuperació del cap de setmana va tenir descensos més variables en la seva sensibilitat a la insulina, entre un 9 i un 27 per cent.

“Crec que la gent es pensa que poden ser màquines durant la setmana i després convertir-se en humans els caps de setmana. Dormir no és un joc de matemàtiques, no pots equilibrar-ho. El cos necessita un horari per una raó. Això demostra la importància de tenir un horari de son regular “, assegura Seixas.

L’Acadèmia Americana de Medicina del Son recomana set o més hores de son per nit per als adults.

Estudis recents també han ressaltat la importància de la qualitat del son, ja que s’ha demostrat que la interrupció del son causa una disminució de la concentració i l’atenció, debilitant el sistema immunològic i  alentint el procés cognitiva.

“Dormir no és trivial”, diu Seixas. “És el moment en què el cos fa la major part del seu treball de reparació. Aquest treball s’ha de fer tant durant la setmana com durant el cap de setmana”.

Notícia original: NBC News

Font: Current Biology