Publicada una Revisió a la revista mèdica The New England Journal of Medicine sobre la Tos crònica i les estratègies per avaluar-la i abordar-la .
La tos és el símptoma més comú pel qual els pacients busquen atenció mèdica. Les estimacions de la prevalença de la tos varien, però al voltant del 12% de la població general informa de tos crònica, entesa com una tos que dura més de 8 setmanes. La tos crònica és més comuna en les dones que en el homes, més habitual als 50 i 60 anys, i pot durar durant anys, amb efectes físics, socials i psicològics destacables. Els efectes discapacitants de la tos crònica són comprensibles, ja que els pacients amb aquesta malaltia tossen centenars o fins i tot milers de vegades al dia, similar a la freqüència en que es tos quan es té un refredat. La diferència però és que la tos crònica pot durar mesos o anys. La majoria dels pacients descriuen la tos crònica com a seca o amb poc esput. L’esput excessiu podria indicar bronquiectàsies o sinusitis.
La tos crònica és una característica de moltes malalties respiratòries (malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma, bronquiectàsies…), de malalties no respiratòries (reflux gastroesofàgic i rinosinusitis) i també pot presentar-se com a símptoma en pacients amb malalties rares (fibrosi pulmonar idiopàtica i bronquitis eosinofílica). La tos també pot aparèixer com a efecte secundari de molts medicaments, però s’associa més a l’ús de fàrmacs inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina o IECA, utilitzats per exemple pel tractament de la hipertensió (el 25% dels pacients tractats amb aquests inhibidors).
Els pacients amb tos crònica es presenten a una àmplia gamma d’especialitats en els centres de salut, i si no es resol adequadament i amb rapidesa, aquests pacients poden provocar reptes de diagnòstic i gestió als centres i els seus professionals. És per això que ha aparegut una nova guia professional a la revista americana The New England Journal of Medicine dirigida a avaluar i abordar la tos crònica, basada en opinions de consens i dades empíriques provinents de la literatura mèdica.
