L’exposició ocupacional és una important causa global de malalties respiratòries. A diferència de moltes altres malalties pulmonars no transmissibles, les causes de moltes malalties pulmonars ocupacionals són ben conegudes i han de ser susceptibles de control amb l’ús de mètodes establerts i eficaços. Per exemple, els riscos derivats de l’exposició al sílex i a l’asbest són ben coneguts, així com els mitjans per prevenir-los. Tot i que la incidència de malalties pulmonars ocupacionals ha disminuït en molts països, en algunes altres parts del món on es viu una ràpida transició econòmica i un gran creixement demogràfic, sovint amb grans forces de treball informals no regulades, les malalties pulmonars ocupacions són ben presents.
La incidència de malalties pulmonars intersticials (malalties pulmonars per les quals els teixits pulmonars resulten inflamats i després danyats) i malignes segueix sent inacceptablement alta a causa de la manca d’aplicació de les mesures de control o a l’aparició de noves formes d’exposició. I amb l’arribada de noves tecnologies, noves amenaces s’introdueixen contínuament en el lloc de treball (per exemple, compostos d’indi i dicetones veïnals). Als països desenvolupats, l’asma ocupacional és la malaltia pulmonar ocupacional més comuna de latència curta. I tot i que les mesures de control genèriques per reduir el risc de desenvolupar o exacerbar l’asma són ben conegudes, encara hi ha incertesa, per exemple, pel que fa a la gestió dels treballadors que desenvolupen asma però que romanen en el mateix lloc de treball.
A continuació poden descarregar una Revisió publicada el gener del 2017 a la revista Lancet que proporciona recomanacions per a la recerca, la vigilància i altres mesures per tal de reduir la incidència de les malalties pulmonars ocupacionals.