El Consell de Relacions Laborals (CRL) va presentar el passat mes de març l’informe “Exposició laboral a fibres d’amiant a Catalunya” on analitza la situació de l’exposició a Catalunya, identifica els principals actors i les funcions que desenvolupen i realitza propostes de millora a partir de les dades obtingudes dels experts.
L’amiant, també conegut conegut com fibra de asbest era un mineral molt comú a finals de la dècada dels 70 i que es trobava en infinitat d’objectes de la vida diària: des de cobertes i revestiments d’edificis fins frens o productes ignífugs.
A Espanya va començar a utilitzar-se en la dècada dels 40. I de fet el país va ser un dels majors productors d’amiant durant la dècada dels 70 i dels 80. La fibra d’asbest es caracteritzava per la seva duresa i la seva resistència a altes temperatures. El que va fer que fos massivament utilitzat en la indústria i en la construcció.
El 2002 es va prohibir a Espanya l’ús de l’amiant en la construcció pels seus efectes nocius sobre la salut. La inhalació de les fibres d’asbest per part dels treballadors que durant molts anys van treballar sense la protecció adequada amb aquest material, ha estat la causa de greus malalties respiratòries com ara la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó o el càncer de pleura maligne o mesotelioma. També els familiars que respallaven i rentaven la roba contaminada dels treballadors, així com els veïns de les poblacions on es desenvolupava alguna activitat industrial rellevant amb asbest, han estat i segueixen sent víctimes d’aquesta exposició.