enfermedad pulmonar obstructiva crónica epoc
La mortalitat en ingressar per MPOC triplica a la de l’infart
24 desembre, 2021
microbioma y cancer
Microbioma i càncer
4 abril, 2022

Cada vegada hi ha més evidència científica que dona suport als efectes nocius de la contaminació del medi ambient en la salut respiratòria, segons recull en una nota de premsa la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR)[i]. Estudis recents constaten que la contaminació predisposa al sistema immunològic a ser més proinflamatori, fins i tot en persones sanes, i a una major resposta de tipus al·lèrgic en persones amb asma.

Experts de l’Àrea de Medi Ambient[ii] asseguren que la contaminació realment agreuja l’asma i que pot afavorir la seva aparició en nens. Un altre aspecte remarcable és que la contaminació produeix un efecte sinèrgic al costat dels al·lergògens.

El 6% dels espanyols té asma

El 6% de la població espanyola té asma. Encara que no se sap quants dels casos tenen el seu origen en causes ambientals, a les ciutats es registren més casos d’aquesta malaltia respiratòria. A més, van en augment en els llocs amb major contaminació de l’aire, atribuïble al trànsit rodat.

Durant els tres mesos que va durar el confinament, els nivells de contaminació van caure. A la ciutat de Barcelona, per exemple, la caiguda va ser del 50%. Aquesta circumstància s’ha analitzat en diversos estudis[iii] per a veure l’impacte que va tenir en les persones. Els pneumòlegs de SEPAR asseguren que, mentre vam estar confinats, els nivells d’estrès oxidatiu i els biomarcadores proinflamatoris van ser menors. En tornar a la normalitat, van tornar a elevar-se. Això va ocórrer en persones sanes, sense patologies, cosa que significa que fins i tot en persones sanes el sistema immune reacciona davant la contaminació.

Vies d’actuació

Els metges de SEPAR recorden que la contaminació del medi ambient i els seus efectes en els pulmons requereixen tres vies d’actuació. En primer lloc, la via personal, que consisteix a prendre consciència dels efectes de la contaminació en la salut. En segon lloc, la via de l’àmbit mèdic, on els professionals han d’elevar el nivell de sospita sobre com la contaminació està afectant la salut respiratòria de les persones. Finalment, la via d’actuació política, que promogui la implementació i un major ús de les fonts d’energia netes.

Recomanacions

Els asmàtics que no tenen asma de tipus al·lèrgic podrien millorar quan marxen a una zona sense contaminació, on els seus nivells d’inflamació baixen. En canvi, els asmàtics que tenen asma al·lèrgica, si es desplacen a una zona rural, on pot haver-hi més al·lergògens, poden sofrir un empitjorament dels símptomes en funció de les característiques de la zona geogràfica i de la mena d’al·lèrgia que es pateixi. S’aconsella buscar zones netes per a aquests pacients, encara que això no sempre pot resultar fàcil.

La contaminació de l’aire no sols afecta a les persones asmàtiques. També a pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i altres malalties respiratòries.

Els especialistes insisteixen en la importància que a les ciutats s’avisi dels nivells de contaminació alt i que s’avisi a les persones amb patologies com les esmentades quan surtin al carrer. En les grans urbs es desaconsella córrer o fer exercici per carrers amb molt de trànsit rodat per a evitar l’exposició. Finalment, recorden que les màscares FFP2 no filtren els gasos i partícules fines de determinats contaminants o gasos.

[i] SEPAR advierte que la contaminación induce una respuesta proinflamatoria en sujetos sanos y más alergia en asmáticos.

[ii] 3ª Reunión Virtual de Invierno Áreas SEPAR.

[iii] Un estudio de la UPC demuestra la reducción de polución en un 50% en Barcelona y en un 62% en Madrid, durante el confinamiento.

Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.