El fatal llegat de l’amiant

Dr Jordi Roig Cutillas Sindrome Aerotoxico
La Síndrome Aerotòxica
13 abril, 2021
Mapa-del-potencial-de-radon
Radó i càncer de pulmó
31 maig, 2021

Corrien els anys 60 i onades de persones sense feina procedents de tots els punts d’Espanya arribaven a Cerdanyola de Vallès per guanyar-se la vida. El municipi de Catalunya situat a la comarca de Vallès Occidental s’estava convertint en una vila industrial de l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a la creació de polígons com la Bòbila Uralita, Can Mitjans o la Clota, on es treballava el sector de la metal·lúrgia, tèxtil, materials de construcció i sector químic. El sector industrial ja havia començat a guanyar importància a principis de segle XX, gràcies a l’electrificació i a la instal·lació de la fàbrica de sifons Sarroca o de la fàbrica Uralita, que des de 1907 a 1997 havia sigut de les més grans d’uralita.

La fàbrica Uralita emprava el mineral asbest, també anomenat “amiant”, per produir fibrociment, utilitzat en la construcció de teulades, canonades i canalons. Es caracteritzava pel seu baix cost i per les seves propietats incombustibles, aïllants i resistents. No obstant això, amagava un perill ocult i molt greu per a la salut. Les fibres de l’amiant, a l’ésser inhalades, s’incrusten en els pulmons provocant malalties respiratòries i diversos tipus de càncer, com el de pulmó i de pleura, que es manifesten amb el temps, entre 20 i 40 anys després. A Cerdanyola de Vallès, els afectats es compten per centenars des de fa dècades entre els treballadors de la fàbrica, familiars i veïns que vivien als voltants de la planta. Els metges de la zona detecten mig centenar de malalts per exposició d’amiant cada any o, el que és el mateix, un malalt per setmana. Des dels anys 40 se sabia que l’asbest era perillós. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar cancerigen l’amiant el 1977 i a Espanya es va prohibir el 2002, quan ja eren moltes les persones exposades, convertint-se Cerdanyola de Vallès en el municipi espanyol amb la major prevalença de càncer de pleura.

La llarga lluita de les víctimes de l’amiant

Les víctimes de l’amiant a Espanya mantenen una lluita des de fa dècades pel reconeixement dels danys soferts derivats de la falta de mesures de seguretat i prevenció amb la qual es va manipular l’amiant per part d’empreses com Uralita. És ben coneguda, per exemple, l’existència de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant a Catalunya (AVAAC) que defensa a aquest col·lectiu i que contribueix a fer difusió dels veritables riscos de l’amiant, perquè els drets de les víctimes siguin reconeguts.

https://youtu.be/tuimp1_bw8c

Sentència històrica del Suprem contra Uralita

El passat 15 de març de 2021, el Tribunal Suprem va confirmar, per primera vegada, la indemnització d’Uralita amb més de 2,3 milions d’euros a 43 persones, familiars de treballadors i veïns de l’empresa a Cerdanyola del Vallès per fabricar elements per a la construcció mitjançant l’ús d’amiant.

Els perjudicis al·legats en la demanda es basaven en la inhalació de fibres d’amiant, en primer lloc, pels familiars dels treballadors de l’empresa, que retornaven a les seves cases amb les robes de treball contaminades (passius domèstics) i, en segon lloc, per les persones que vivien en les proximitats de la fàbrica a conseqüència de les emanacions i residus procedents de la mateixa (passius ambientals). Els demandants van argumentar la seva condició de perjudicats per patir alguna de les malalties relacionades amb l’amiant i també la seva condició d’hereus de persones mortes per aquestes patologies.

El Tribunal Suprem considera que la utilització de l’amiant en els processos industrials, i especialment la inhalació de pols que es desprenia de la fabricació de productes derivats, conformava un indiscutible risc per a la salut perfectament conegut en la dècada dels 40. Uralita tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i de tercers, així com de la perillositat de la seva activitat, susceptible de provocar patologies respiratòries elevades a la condició de malaltia professional.

El Tribunal Suprem confirma també la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus pels perjudicis experimentats com a supervivents dels seus familiars morts i les corresponents als danys soferts pels propis perjudicats que no van poder reclamar a causa de la seva prematura mort. La sentència estableix per primera vegada indemnitzacions per mal moral derivades de l’existència de plaques pleurals, patologia derivada de l’amiant com el mesotelioma o diverses formes de càncer que, malgrat implicar un factor de risc, no comporten afectació pulmonar.

Les advocades Esther Pérez i Esther Costa, sòcies del Col·lectiu Ronda, recorden en un comunicat emès després de donar-se a conèixer la sentència, que ja existia jurisprudència sòlida, incloses nombroses resolucions del Tribunal Suprem, que estableixen amb claredat la responsabilitat de la fàbrica per la falta de mesures de seguretat i prevenció en les instal·lacions. No obstant això, la transcendència de la sentència del Tribunal Suprem és diferent, ja que estén la responsabilitat als danys soferts per veïns i residents en les proximitats a la fàbrica.

“La sentència també resulta molt interessant pel fet de resoldre una qüestió jurídicament rellevant com és la compatibilitat entre les indemnitzacions que els familiars poden reclamar com a víctimes de la defunció del seu parent i com a hereus de les accions judicials que aquests no van poder emprendre o no van veure concluses per causa de la seva defunció”, assegura Esther Costa.

Esther Pérez afegeix que també és important perquè “fixa el dret a reclamar pel mal moral derivat de les plaques pleurals, una patologia causada per l’amiant que no comporta inicialment afectació pulmonar però que implica un factor de risc relacionat amb el desenvolupament de patologies sense cura com el mesotelioma o tan greus com el càncer de pulmó, amb la lògica angoixa que això suposa”.

Victòria amb sabor amarg

Actualment, Uralita es troba en concurs voluntari de creditors, instat per la pròpia empresa adduint la impossibilitat “de fer front a les reclamacions derivades de la fabricació de fibrociment amb amiant”.

Des de Col·lectiu Ronda manifesten i denuncien que el concurs no pot ser en cap cas “una fórmula per a eludir la responsabilitat derivada de les pràctiques empresarials d’Uralita i l’incompliment reiterat de la seva obligació de vetllar i protegir la salut dels seus treballadors, les seves famílies i les persones que han viscut i/o treballat als voltants de fàbriques de l’empresa situades a Cerdanyola o a altres localitats com Getafe o l’antiga Rocalla de Castelldefels”. A través d’aquest col·lectiu es desenvolupen totes les accions possibles perquè l’empresa respongui als seus compromisos.

Necessitat de crear un fons de compensació per a les víctimes

Des de Col·lectiu Ronda recorden la necessitat urgent que s’aprovi la creació d’un fons públic de compensació per a les víctimes de l’amiant tal com ja existeix en altres països de la Unió Europea, com França. “Desgraciadament, i a diferència del que succeeix en Estats que sí que assumeixen la seva responsabilitat respecte a la vida i la salut d’aquestes persones, les víctimes espanyoles de l’amiant es veuen obligades a acudir als tribunals i afrontar llargs procediments judicials per a obtenir les prestacions i drets que els corresponen tant a ells com a les seves famílies”, asseguren des de Col·lectiu Ronda. A això se sumen les dificultats derivades del concurs voluntari de creditors presentat per Uralita.

Col·lectiu Ronda acaba el comunicat amb aquestes dures i clares paraules: “Uralita va obtenir guanys milionaris durant dècades des d’una posició d’absolut menyspreu per la salut i seguretat dels seus treballadors. El llegat d’aquesta empresa és un testament fet de mort i sofriment. L’amiant s’ha cobrat milers de víctimes a Espanya, la majoria sense arribar a obtenir el reconeixement per a unes patologies que continuaran provocant defuncions almenys fins a l’any 2040, donat els llargs períodes de latència de les malalties causades per l’asbest”.

Algunes dades d’interès

• Degut a l’amiant manipulat durant els últims 50 anys, s’estendrà una epidèmia de morts i malalties que durarà fins a 20407.
• Es calcula que encara queden sense retirar 80.450 km de canonades amb amiant a España8.
• A Espanya, s’estima que podria haver-hi 130.000 defuncions a causa de l’exposició a l’amiant, abans del 2050, el 40% encara per esdevenir, si no es prenen mesures per a revertir l’increment de víctimes9.

Fonts d’informació

  1. Sentencia histórica: El Supremo confirma que Uralita tendrá que indemnizar a los vecinos de la fábrica de Cerdanyola”. Gisela Macedo. 20 Minutos. 17/03/2021
  1. “Cerdanyola del Vallès detecta un enfermo por amianto a la semana”. Jessica Mouzo. El País 1 de octubre de 2016.
  1. ToxFAQs – Asbesto (Amianto) (Asbestos). Agencia para Sustancias Tóxicas y el Registro de Enfermedades (ATSDR)
  1. Tribunal Supremo. Sentencia 141/2021, de 15 de marzo. Indemnización de daños por amianto a favor de los familiares de trabajadores de Uralita S.A. en Cerdanyola del Vallés y de perjudicados que residían en las proximidades de la fábrica.
  1. Comunicado de prensa: Uralita también deberá indemnizar a los vecinos de Cerdanyola y Ripollet. Colectivo Ronda. 19/03/2021
  1. ¿Qué es el amianto? Asociación de Víctimas Afectadas por el Amianto en Cataluña (AVAAC).
  1. López-Abente et al. “Pleural cancer mortality in Spain: time-trends and updating of predictions up to 2020”. BMC Cancer 2013, 13:528
  1. Antonio Bernardo Reyes, Paco Báez Baquet y Paco Puche Vergara. “Amianto por un tubo”. Informe acerca del amianto presente en las tuberías de abastecimiento de agua y saneamiento en España y sus consecuencias para la salud pública. Noviembre 2014.
  1. SEPAR le pide al Ministerio de Sanidad que elabore una Ley Integral del Amianto, otra pandemia vigente. 20 de julio de 2020.
Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.