Investigadors de la Universitat de Milà han publicat un estudi a la revista Nature on s’analitzen els riscos cardíacs i metabòlics de dormir poc.

Dormir poc té una influència notable en la salut general d’un individu. El fet de dormir poc pot ser una conseqüència dels hàbits de l’estil de vida, de factors ambientals o de la presència d’un trastorn del son, com ara l’insomni o els desordres respiratoris del son.

El fet de dormir poc temps està associat amb un augment de la morbiditat i la mortalitat, principalment degut a trastorns cardiovasculars (incloent malalties de les artèries coronàries, arítmies i hipertensió).

S’han proposat diversos possibles mecanismes biològics que podrien relacionar la curta durada del son amb aquestes malalties, com ara l’afectació del sistema nerviós autònom, la funció de l’endoteli, la regulació metabòlica, la inflamació i el sistema de coagulació.

En aquest treball s’ofereix una visió general dels efectes que té dormir poc sobre la salut i les malalties cardiovasculars i s’analitzen els principals mecanismes fisiopatològics implicats, tenint en compte tant les dades experimentals com les proves clíniques.

Els punts clau presentats pels investigadors són els següents:

• Independentment de la causa subjacent, manca de son sembla estar associada amb un augment de la morbiditat i la mortalitat.
• Les dades experimentals mostren que la privació de son causa alteracions importants en diversos mecanismes biològics intermedis, com el sistema nerviós autònom, la funció de l’endoteli, la regulació de la insulina i la glucosa, la inflamació i la coagulació.
• Encara que no s’ha confirmat una relació causal entre la manca de son i el risc cardiovascular, la majoria de les dades indiquen una forta relació entre les poques hores de son i la diabetis mellitus, l’obesitat i els trastorns cardiovasculars.
• Els metges han de considerar dormir poc com un factor de risc modificable per l’estat de salut, amb especial rellevància per als trastorns cardiovasculars i metabòlics.

Article original: Short sleep duration and cardiometabolic risk: from pathophysiology to clinical evidence