fotonoticia_20161017102636_640
Analitzen mostres de fluid del teixit pulmonar per al diagnòstic precoç del càncer
18 octubre, 2016
risc suicidi cancer jordi roig cutillas
El diagnòstic de càncer de pulmó augmenta el risc de suïcidi en un 420%.
18 setembre, 2017

El Blat en té prou amb ensumar una mostra d’alè d’una persona per detectar si té càncer de pulmó.

El gos, un encreuament de labrador retriever i de pitbull , va estar a punt de ser abandonat quan tenia onze mesos. Ara que té tres anys i mig participa en un projecte de recerca de l’Hospital Clínic de Barcelona per millorar la detecció precoç del càncer de pulmó.

Segons els resultats presentats a l’European Journal of CardioThoracic Surgery , quan al Blat se li presenta una mostra d’alè d’una persona amb càncer de pulmó, encerta en el 95% dels casos, encara quan el càncer és tan incipient que només mesura quatre mil·límetres de diàmetre.

Quan se li presenta una mostra d’una persona que no té càncer, encerta en el 98% dels casos, fins i tot si es tracta d’un pacient amb una altra malaltia respiratòria.

L’animal identifica si una persona està malalta amb una alta fiabilitat a partir d’una mostra d’alè.

Aquests resultats són equiparables -o fins i tot superiors- als de les proves convencionals de diagnòstic precoç d’altres tumors, com la mamografia per al càncer de mama o la detecció de sang oculta en femta per al colorectal.

Aquest gos sembla capaç de detectar-ho tot, fins i tot lesions molt petites. Estem absolutament sorpresos“, declara Àngela Guirao, primera autora del treball.

Però l’objectiu final de la investigació no és utilitzar gossos per a la detecció precoç del càncer, sinó desenvolupar un test de diagnòstic que es pugui utilitzar de manera rutinària en els hospitals.

Els resultats de Blat demostren que hi ha molècules que són específiques dels càncers de pulmó i que algunes d’aquestes molècules passen a l’aire espirat”, declara Laureano Molins, cirurgià toràcic del Clínic i coautor de la investigació. “El nostre pròxim objectiu és identificar quines són aquestes molècules. Una vegada identificades, esperem desenvolupar un test que actuï com un nas electrònic“, afegeix.

L’alè humà pot contenir unes 3.000 molècules diferents, informa Molins. Segons les seves estimacions, “potser una desena, o unes poques desenes, siguin informatives pel diagnòstic precoç del càncer de pulmó”.

L’aprenentatge de Blat es va iniciar quan tenia un any. L’ensinistradora Ingrid Ramon, especialista en gossos d’assistència i detecció, l’havia adoptat amb onze mesos en saber que els seus propietaris havien decidit abandonar-lo. “És un encreuament de races que són molt bones per a l’ensinistrament. Venia fet un hooligan perquè no havia estat educat. Però li vaig fer unes proves, vaig veure que tenia un gran potencial i me’l vaig quedar. Ara és el meu gos”.

És capaç de detectar tumors de només quatre mil·límetres: els metges estan “absolutament sorpresos”

Ingrid Ramon, que dirigeix l’empresa Argus Dogs, ja col·laborava amb l’hospital Clínic en un projecte sobre diabetis. Va ser el director d’aquell projecte, l’endocrinòleg Ramon Gomis, qui la va posar en contacte amb Laureano Molins per ampliar la seva col·laboració al càncer de pulmó.

Blat va aprendre a identificar les mostres de càncer de pulmó en sis mesos. Aquestes mostres consistien en teixits de llana en els quals els pacients havien exhalat aire i que s’havien conservat en tubs tancats hermèticament.

L’ensinistrament es va basar en un mètode anomenat de reforç positiu. Quan Blat olorava una mostra procedent d’un pacient amb càncer, se li donava menjar com a recompensa. Quan feia olor un teixit similar que no procedia d’un pacient amb càncer, no rebia menjar.

Blat va aprendre a més que, per rebre la recompensa, havia de seure. D’aquesta manera es podria saber en el futur que, si el gos s’asseia després olorar una mostra, significaria que era d’una persona amb càncer. Un cop acabat l’ensinistrament, Blat ensumà 785 mostres en diferents sessions al llarg d’un any. La majoria eren de pacients amb càncer de pulmó, però també n’hi havia de persones amb altres malalties respiratòries i de persones sanes.

Va examinar tant mostres de fumadors com de no fumadors, de pacients de qualsevol edat, d’homes i de dones, de tumors localitzats en qualsevol lloc dels pulmons, i tant de càncers incipients com avançats. Els seus resultats han estat igual de fiables per a tot tipus de tumors i tot tipus de pacients.

“Són resultats espectaculars”, declara Laureano Molins, que recorda que “necessitem millorar el diagnòstic precoç perquè el 75% de casos de càncer de pulmó es diagnostiquen quan la malaltia ja està avançada“. La capacitat d’identificar molècules de l’olfacte caní, apunta Molins, “és superior a la millor tecnologia de què disposem actualment”.

Després d’aquests resultats, “la investigació continua, seguim col·laborant amb el Clínic”, explica Ingrid Ramon. Ara que està ben ensinistrat, “Blat és rude, perquè és jove i molt enèrgic, però és un gos bo i simpàtic”. Ramón recorda que espècies com els pitbull i els rottweiler, tot i tenir fama d’agressius, “són gossos amb aptituds brillants, als quals els encanta treballar, jugar i menjar, i quan estan ben socialitzats són tan bons com qualsevol altre gos”.

Notícia original: La Vanguardia