L’aire és essencial per a la vida. Els humans respirem 15 vegades per minut. A cada inspiració introduïm mig litre d’aire en els nostres pulmons, 7,5 litres cada minut, 450 en una hora, 10.800 litres en un dia. L’aire està compost principalment per nitrogen (78%), oxigen (21%), vapor d’aigua, pàg articules diminutes i gasos nocius per l’ organisme anomenats contaminants (2%) . El fum de les fàbriques, les centrals productores d’energia o de la combustió de l’carburant dels cotxes i els avions són la princip a l’causa de contaminació.
Des de fa anys, els estudis científics avalen l’estreta relació entre la qualitat de l’aire i la salut. La contaminació, especialment la relacionada amb el tràfic i l’ús de combustibles fòssils , contribueix a l’envelliment dels pulmons i a l’increment de les malalties respiratòries. Cada vegada més evidències científiques demostren que la contaminació de l’aire és altament nociva per als pulmons i que causa i empitjora infeccions i patologies respiratòries com l’asma o la MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica).
Les persones que conviuen amb un nivell de contaminació alt són més propenses a la deterioració prematura dels pulmons ia desenvolupar malalties respiratòries cròniques. Cada any es produeixen 7 milions de morts prematures a tot el món a causa de la contaminació de l’aire en espais oberts i tancats, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’elles, el 21% per pneumònia, el 20% per accidents cerebrovasculars, el 34% per cardiopatia isquèmica, el 19% per MPOC, i el 7% per càncer de pulmó.
Respirar aire net és essencial per a la salut. I també un dret. La Llei 34/20017 de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera diu: “L’atmosfera és un bé comú indispensable per a la vida, de el qual totes les persones tenen el dret del seu ús i gaudi i l’obligació de la seva conservació”.
La major part de la contaminació de l’aire és causada per les persones , tant a les zones urbanes com en les rurals, i tant als països desenvolupats com als països en vies de desenvolupament. La contaminació atmosfèrica urbana és la que pateixen principalment els habitants de les ciutats. Es produeix per la combustió ineficient de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural) per a la indústria i el subministrament energètic i també per al transport.
A Espanya contaminen en la mateixa proporció els gasos emesos pels tubs d’escapament de l’trànsit rodat (32,5%) que les plantes industrials o productores d’energia (32,4%). S’estima que, al nostre país, el 35% de la població respira aire contaminat.
Als països en desenvolupament, es parla principalment de contaminació de l’aire domèstic, la causa principal és la combustió provocada per l’ocupació de querosè i combustibles sòlids com fusta per a la cocció d’aliments, la calefacció mitjançant estufes i l’enllumenat mitjançant làmpades. Dels 7 milions de morts prematures que es produeixen cada any, 3,8 milions són produïdes per la contaminació de l’aire domèstic, segons l’OMS.
La contaminació afecta totes les persones, però hi ha grups de població especialment vulnerables: nens, dones i treballadors a l’aire lliure prop d’una font de contaminació . La pneumònia és la primera causa de mort entre els nens menors de cinc anys, sent la contaminació de l’aire un dels principals factors de risc. Les dones que treballen en cuines plenes de fum estan exposades a alts nivells de contaminació de l’aire domèstic. Finalment, treballadors a l’aire lliure, com venedors de carrer i agents tes de trànsit, es veuen afectat s per la contaminació de l’aire.
També es veuen afectades les persones grans i les que pateixen malalties respiratòries com l’asma o la MPOC, així com malalties de cor i arteriosclerosi.
Cada any es produeixen 7 milions de morts degudes a la contaminació de l’aire en espais oberts i tancats, segons l’OMS. Més de dos milions a la regió d’Àsia Sud-oriental, més de dos milions a la regió de Pacífic Occidental, prop d’un milió a la regió d’Àfrica. A Europa, unes 500.000. A la Mediterrània Oriental, 500.000 més. I 300.000 a les Amèriques.
A Espanya, la contaminació de l’aire és un greu problema sanitari que costa 10.000 morts cada any, amb un cost per resident mitjà de gairebé 1.000 euros a l’any, segons l’informe de l’European Public Health Alliance (EPHA), que quantifica el valor monetari de la mort prematura, el tractament mèdic, les jornades laborals perdudes i altres costos sanitaris provocats pels tres contaminants de l’aire que causen la majoria de les malalties i morts: les partícules en suspensió, el diòxid de nitrogen i l’ozó.
L’estudi de la EPHA ha examinat 432 ciutats dels 28 països integrants de la Unió Europea, als que ha sumat Noruega i Suïssa. La suma dels costos provocats per la contaminació de tots els països ascendeix a 166.000 bilions d’euros a l’any, o 385 milions d’euros de mitjana per ciutat o 1.276 euros per càpita.
Els contaminants més comuns que trobem són les partícules en suspensió, el diòxid de nitrogen, l’ozó, el diòxid de sofre i el monòxid de carboni.
La contaminació de l’aire té efectes per a la salut respiratòria. L’exposició a alts nivells de contaminació provoca irritació de les vies respiratòries, tos, mucositat i dispnea (dificultat per respirar). L’exposició a contaminants de l’aire durant un període llarg augmenta l’aparició de malalties pulmonars, incloent el càncer, així com les morts per aquestes malalties.
La Comissió Europea va presentar el desembre de 2019 el Pacte Verd Europeu, que estableix com fer d’Europa el primer continent climàticament neutre en 2050 impulsant l’economia, millorant la salut i la qualitat de vida de les persones, protegint la natura i no deixant ningú enrere.
El Pacte Verd Europeu estableix un pla d’acció per impulsar un ús eficient dels recursos mitjançant el pas a una economia neta i circular, a més de restaurar la biodiversitat i reduir la contaminació. Per assolir aquest objectiu és necessari invertir en tecnologies re spetuosas amb el medi ambient; dóna suport r a la indústria perquè innovi; desplegar sistemes de transport públic i privat més nets, més barats i més sans, en els quals es tinguin en compte les necessitats de vianants i ciclistes; descalorizar el sector de l’energia, proporcionant accés universal a combustibles i tecnologies nets i assequibles per cuinar i il·luminar; garantir que els edificis siguin més eficients des del punt de vista energètic, construint ciutats més verdes i compactes amb els edificis; i col·laborar per millorar les normes mediambientals mundials.
A més d’aquestes mesures globals que permetin combatre la contaminació de l’aire, des de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) donen alguns consells per prendre mesures a nivell individual: utilitzar el transport públic, apagar el motor de l’cotxe a les parades de més de 40 segons, conduir a una velocitat moderada (passar de 120 a 90 km / h estalvia un 20% de gasolina), utilitzar gasolina sense plom, evitar els motors dièsel (consumeixen menys, però contamina més), utilitzar la calefacció i l’aire condicionat de forma responsable (22 graus és la temperatura adequada), controlar el consum d’aigua calenta (millor dutxa que bany), controlar el consum i reciclar, triar electrodomèstics eficients i no fumar.
Resultats d’alguns estudis mostren que les persones que viuen en un entorn amb alts nivells de contaminació de l’aire són més propenses a desenvolupar malalties respiratòries i més susceptibles a qualsevol agent infecciós. En el cas de la covid-19, la contaminació de l’aire augmentaria la susceptibilitat de morbiditat i mortalitat, a més d’ajudar a expandir la pandèmia amb més rapidesa. Moltes zones on la pandèmia s’ha expandit més ràpidament i amb més gravetat presenten alts nivells de contaminació de forma crònica, com a nord d’Itàlia o Xina, industrialitzats i amb nivells alt de contaminació.
És per això que la qualitat de l’aire s’ha de tenir en compte com a mesura de prevenció per a les epidèmies, donant suport a les accions que es realitzin per millorar la qualitat de l’aire, especialment a les ciutats.
Les vies respiratòries són la porta d’entrada a les partícules contaminants provocades per accions de l’ésser humà, provocant malalties respiratòries, de cor i diversos tipus de càncer. La contaminació, a més de ser perjudicial per a la salut de les persones i la resta d’éssers vius de la planeta , degrada el medi ambient, ja que redueix la capa d’ozó , potenciant així l’efecte hivernacle . La contaminació degrada també l’entorn, provocant núvols formades per partícules (Smog) .
Les accions que es poden emprendre tant a nivell global com individual per part de governs, indústria i ciutadania són essencials per evitar el canvi climàtic que s’acosta, millorar la qualitat de l’aire i vetllar per la salut respiratòria de tots.
Durant la pandèmia provocada per la covid-19 s’ha produït un important descens dels nivells de contaminació de l’aire en les principals ciutats de l’món afectades per la pandèmia, directament relacionat amb el descens de l’trànsit rodat, tal com mostra la col·lecció d’imatges de satèl·lit de la EPHA, publicades el passat mes d’abril.
Aquesta reducció de l’trànsit no només redueix la contaminació de l’aire, sinó que té altres beneficis per a la salut, com ara la reducció de soroll, dels accidents i lesions de trànsit, permetent la recuperació de l’espai públic per part de les persones per a realitzar activitats com córrer o anar en bicicleta, contribuint a reduir l’efecte negatiu de la calor i les emissions de CO 2 .
Fonts