estiu i salut respiratòria dr jordi roig cutillas
Estiu i salut respiratòria
17 agost, 2021
Gripe, resfriado y COVID-19
Virus d’hivern. Grip, refredat i Covid
3 novembre, 2021

1. Vivència de la malaltia i mindfulness

Mindfulness pot ser traduït com a consciència o atenció plena. Va ser desenvolupat a Harvard, Universitat de Massachusetts, per Jon Kabat-Zinn, un dels pioners de les investigacions mèdiques sobre les interaccions entre la ment i el cos. Partint de principis del budisme, però sense cap implicació religiosa directa, s’aprèn tota una forma de viure la nostra existència de manera més serena, sobretot quan ens toca enfrontar-nos a les inevitables adversitats de la vida, inclosa la malaltia. “Aquí i ara” és la base més coneguda del Mindfulness. És cert: l’ahir ja va passar i ningú sap amb seguretat què ens depararà el futur. Aprendre a meditar és una les bases d’aquest coneixement, però Mindfulness és molt més que això (A. Martin, “Plenament”, Mindfulness o l’art d’estar present; Ed. Planeta, 2015) De vegades, els pitjors inferns són els imaginaris, ja que sovint mai acaben sent realitat.

Mindfulness ens ensenya que, davant una vivència adversa, com és la malaltia, cal tenir present que allò que acceptem sempre s’acabarà transformant en el nostre interior, mentre que allò que ens resistim a abraçar persistirà. Per tant, abraçar, sí, però també saber després deixar anar, deixar anar…

També mindfulness ens ensenya a respondre amb serenitat a les situacions difícils: la reacció immediata, sovint basada en la ira, la negació i la improvisació merament intuïtiva, sense pensar bé el què farem, respon a l’herència genètica d’èpoques que ja no són les nostres, en les quals els perills continus que afrontava l’ésser humà obligaven a adoptar aquesta actitud per sobreviure. Aquest interval de temps que els humans podem aprendre a posar entre el què ens passa i la nostra resposta meditada és una eina poderosa que ens permetrà respondre adequadament i amb saviesa als successius reptes de la vida, inclosa la malaltia.

La variabilitat de l’impacte de la malaltia en la vivència d’aquesta és un fet rellevant ja que mitjançant el mindfulness podem aprendre a gestionar la nostra percepció d’allò que ens passa. És ben sabut, per exemple, que hi ha persones amb un dèficit funcional significatiu que, però, són capaços de desenvolupar una activitat vital important, mentre que altres amb un dèficit menor viuen d’una manera extraordinàriament negativa la seva malaltia o símptoma. Cal preguntar-se a què es deu aquesta diferència, i un motiu fonamental és que de vegades no és tan important el que ens passa sinó com decidim viure el que ens està passant, fins i tot quan també sigui molt rellevant el grau d’adversitat que s’afronti. L’aprenentatge de mindfulness ens ajuda a gestionar en un sentit positiu la nostra percepció de les vivències que tenim, tant de les positives com de les negatives, com seria el cas de la malaltia.

La nostra vivència davant de la malaltia, o altres adversitats a les que hàgim de fer front al llarg de la nostra vida, variarà en funció de la seva magnitud, però sobretot de com som capaços de viure-la. Com esmentava prèviament, una màxima del Mindfulness és que allò que acceptes, encara que sigui dolorós, es transforma en el nostre interior, mentre que el que ens resistim a abraçar roman inalterable al llarg de el temps perpetuant el dolor. Aprendre a “fluir”, filosofia bàsica del mindfulness, és una mesura terapèutica beneficiosa. Sempre tenint en compte que l’acceptació no és equivalent a simple resignació.

Tot i que el desenvolupament de mindfulness, com a tal, en la nostra societat occidental és un fet relativament recent, és obvi que es tracta d’una filosofia de vida que, tot i que sense connotacions religioses pròpiament dites, té el seu origen i inspiració en el budisme. Dhammapada vol dir literalment “Camí de l’Ensenyament” i és generalment considerat el text cimera de budisme. Consta de 423 versos en llengua pali i el primer d’ells diu el següent: “la nostra vida està conformada per la nostra ment; ens convertim en allò que pensem “. Per tant, ia la saviesa budista remarcava la importància d’educar la nostra ment tant davant el bo com davant el dolent. Amb l’elegància incomparable dels grans clàssics francesos, Michel de Montaigne, escriptor i filòsof moralista de segle XVI ens dóna reflexions com aquestes: “les coses no tenen més pes que aquell que els donem; hi ha una forma de viure que ajuda i és la distància exterior i interior a tots els problemes; el que anomenem preocupacions no tenen pes específic, sinó que som nosaltres el que l’hi donem, augmentem o disminuïm “. També líders espirituals, potser poc coneguts al nostre medi, com Calixto Suárez, en certa manera guia espiritual de la vila arahuaco, ens atorguen frases com: “un és el resultat del seu pensament; si és d’harmonia estem harmonitzats, si és de desharmonia estem desarmonizados; quan el passat és un llast cal abraçar-lo i permetre que es vagi; l’univers només existeix en el present… ”

L’ensenyament de la medicina a occident ha estat sempre enfocada de forma pràcticament exclusiva en l’anomenada evidència científica, al seu torn gairebé sempre sustentada en la significació estadística. La meva modesta opinió, en gran part basada en el meu aprenentatge del mindfulness, és que cal tenir també molt en compte la dimensió espiritual de la persona perquè fins ara la visió científica ha estat en ocasions monolíticament racional.

2. Relació entre “body & mind” i la respiració

Una de les bases del Mindfulness és la respiració controlada i pausada, tècnica que en diverses disciplines orientals s’ha fet servir històricament per afavorir un estat de serenitat mental, sempre beneficiós per afrontar la malaltia amb el menor sofriment possible.

La respiració és una eina per portar-nos a el present i, per això, en mindfulness existeixen varietat d’exercicis que presten atenció a la respiració per entrenar la nostra capacitat de focalitzar-nos en el moment present. Podem connectar amb la nostra respiració en qualsevol moment de la nostra vida diària, sent una bona forma de calmar l’ansietat quan ho necessitem. Si la ment es distreu mentre centrem l’atenció en la respiració cal tornar a centrar-se. L’acte d’adonar-nos que la ment es dispersa i de recuperar l’atenció és clau en el mindfulness. La ment humana té la capacitat de funcionar en “pilot automàtic” (com la navegació sense conductor en una nau). Això suposa certs avantatges, com funcionar en activitats rutinàries, però suposa clars inconvenients, el principal és perdre consciència del que passa, tant fora com dins nostre.

No obstant això, l’evidència científica en favor d’aquestes tècniques ha estat limitada fins que l’equip investigador liderat per Yackle ha estat capaç d’identificar, en model animal, una subpoblació neuronal que interacciona de forma clara la respiració de l’animal amb l’activitat cerebral reguladora de els estats mentals de calma i alerta (1). Aquest estudi experimental en rates, publicat el 2017 en una revista científica del màxim prestigi com Science, mostra com un petit grup neuronal del tronc cerebral de l’animal és capaç de regular el ritme de la respiració i aquesta regulació del ritme respiratori regula al seu torn els estats de repòs, de relaxació i de disminució de l’estrès (Figura 1). La inactivació d’algunes d’aquestes neurones indueix un estat de calma en l’animal mitjançant la seva influència en el locus coeruleus, centre regulador de l’estat d’alerta, atenció i expressió emocional (2).

Relación entre el locus coeruleus y el control de la respiración

Figura 1. Relació entre el locus coeruleus i el control de la respiració. Yackle K, Schwarz LA, Kam K, Sorokin JM, Huguenard JR, Feldman JL, Luo L, Krasnow MA. Breathing control center neurons that promote arousal in mice. Science. 2017;355(6332):1411-5. Sheikhbahaei S, Smith JC. Breathing to inspire and arouse. Science 2017;355(6332):1370-1.

Referències bibliogràfiques

  1. Yackle K, Schwarz LA, Kam K, et al. Breathing control center neurons that promote arousal in mice. 2017;355(6332):1411-1415.
  2. Sheikhbahaei S, Smith JC. Breathing to inspire and arouse. Science 2017;355:1370-1371.
Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.