Dr. Jordi Roig Cutillas Covid Ventilación y Desinfección del aire
Covid-19: Ventilació i desinfecció de l’aire
5 febrer, 2021
Dr Jordi Roig Cutillas Sindrome Aerotoxico
La Síndrome Aerotòxica
13 abril, 2021

L’expansió del coronavirus ha suposat una situació de crisi global. Les nostres vides han canviat sobtadament i l’impacte, segons les circumstàncies de cada persona, és diferent. Davant d’aquesta situació, és normal sentir emocions intenses, com por, tristesa, enuig i sentiments de vulnerabilitat i manca de control. El que sentim és producte de les circumstàncies que estem vivint. Les emocions poden anar variant al llarg dels dies i setmanes, i en cada fase d’aquest període poden sorgir emocions fortes, segons les circunstancias1.

La por al contagi, la pèrdua d’éssers estimats, la incertesa laboral i econòmica, el canvi en les nostres relacions personals i d’oci … poden generar alteracions psicològiques. Segons l’Associació Espanyola de Mindfulness & Compassió (AEMIND), davant d’aquest context de patiment és fonamental donar-nos permís per sentir aquestes emocions i normalitzar aquests sentiments, ja que formen part del procés d’adaptació a la situació actual2. Les estratègies mindfulness poden ajudar a gestionar aquestes emocions. No obstant això, des de la AEMIND recorden que, si el malestar és continu, persistent i intens, el més aconsellable és consultar a un professional de la salut mental.

Les conseqüències psicològiques del confinament

Una investigació3 publicada el maig de 2020 sobre les conseqüències psicològiques de la Covid-19 i el confinament posa de manifest els canvis experimentats per les persones durant l’estat d’alarma provocat per la pandèmia de la Covid-19. Es van dissenyar dos estudis. El primer, amb metodologia qualitativa a través l’ús d’entrevistes en profunditat, indagava sobre les conseqüències psicològiques de la Covid-19 a partir de la pròpia “veu” de les persones entrevistades, amb la finalitat d’aportar una primera informació sobre les conseqüències psicològiques del confinament per l’estat d’alarma.

El segon estudi es va plantejar per analitzar els efectes psicològics del confinament a partir d’una enquesta per qüestionari que pogués inferir la situació i opinió de la població espanyola sobre els temes tractats. Les principals conclusions es refereixen a la influència que, tant la pandèmia com el confinament associat, han tingut en la seva estabilitat emocional i conductual en funció d’una sèrie de variables personals i contextuals.

En línies generals, els estudis mostren que el malestar psicològic ha augmentat en tots els grups. Si s’atén a la dimensió d’ansietat / por, destaquen tres ítems en els quals l’increment de la proporció de persones que han empitjorat és realment molt elevat: la incertesa, la preocupació de patir una malaltia greu (Covid-19 o altres) i la preocupació de perdre éssers estimats.

Respecte a les variables de l’espectre depressiu, els sentiments pessimistes o de desesperança i la solitud presenten un canvi percentual a tenir en compte, amb un augment d’aquests, segons els resultats dels estudis.

En general, els sentiments de confiança i optimisme disminuïren, sent aquesta disminució major en dones, en persones en les quals ha empitjorat la situació laboral i en els que han tingut simptomatologia o diagnòstic de la Covid-19. No va aparèixer una relació amb l’edat pel que fa a la confiança i l’optimisme.

S’observa, en general, un augment dels sentiments d’irritabilitat i enuig, sent aquest augment lleugerament més gran en grups de menor edat, en dones i en els que tenen símptomes o diagnòstic de Covid-19.

Diversos autors han suggerit una sèrie de recomanacions i mesures de prevenció per procurar pal·liar l’impacte produït per aquesta situació. Entre aquestes estratègies cal destacar el mindfulness, que permet “desactivar” i complementar estratègies d'”activació” (treball, lectura, activitats d’oci i activitats físiques)4.

Què és mindfulness?

En català Mindfulness es pot traduir com a Consciència o Presència plenas5. Una definició acadèmica de doctor Jon Kabat-Zinn, redescobridor del mindfulness, descriu el mindfulness com “la consciència especial que sorgeix quan es presta atenció a propòsit, atenent el què passa en el moment present i sense prejudicis”.

El doctor Andreu Martín-Asuero, introductor del programa MBSR6,7 (Mindfulness Based Stress Reduction) de mindfulness a Espanya ho explica així: “Una metàfora per explicar com funciona mindfulness és mitjançant un símil cinematogràfic. Segur que en ocasions t’has adonat que vius la vida com el protagonista d’una pel·lícula, les teves opinions, gustos i preferències et resulten fonamentals. Les teves emocions i sensacions són les que vius amb més intensitat i els hi dones molta importància. Com tots els protagonistes, vivim una mica abstrets. Però quan tenim un moment de mindfulness la mirada canvia i prenem una altra perspectiva, la del director de la pel·lícula, amb una mirada no tan centrada en un mateix sinó més centrada en el context, en la realitat circumdant”. Aquesta capacitat de mirar com “el director de la pel·lícula” té molta importància per a desenvolupar mecanismes d’autoregulació que són la base de la salut, de l’eficàcia personal i de les bones relacions interpersonals. Estar massa centrat en una / un mateixa, en les seves preocupacions o fantasies, et desconnecta de la realitat de la vida. Mindfulness ens permet reconnectar amb la vida tal com està passant, moment a moment, aquesta és la màgia.

Exercicis de mindfulness

La ment humana té la capacitat de funcionar en “pilot automàtic” (com la navegació sense conductor en una nau). Això suposa certs avantatges, com funcionar en activitats rutinàries, però suposa clars inconvenients, el principal és perdre consciència del que passa, tant fora com dins nostre.

Un exercici que podem practicar per evitar anar sempre amb el “pilot automàtic” i ser més conscients de la rutina, dirigint la ment a experimentar petites accions, és fer una llista d’activitats quotidianes, com dutxar-se, rentar-se les dents, prendre un cafè o rentar els plats. A continuació, cada dia, durant una setmana, posarem atenció a tots els detalls mentre realitzem aquestes activitats. Es tracta de fer-les, però amb plena consciència en l’objectiu de percebre totes les sensacions.

Un altre procés mental de la ment humana bastant freqüent és l’anomenat “ment del mico”. La ment salta de pensament en pensament com si fos un mico que salta de branca en branca. Ens centrem en fets passats i futurs, però no en el present. El mindfulness ens acosta al present, sense jutjar i amb actitud d’observació.

La respiració és una eina per dur-nos al present i, per això, en mindfulness existeixen varietat d’exercicis que posen atenció a la respiració. Podem connectar amb ella en qualsevol moment de la nostra vida diària, sent una bona forma de calmar l’ansietat quan ho necessitem. Si la ment es distreu mentre centrem l’atenció en la respiració cal tornar a centrar-se. L’acte d’adonar-nos que la ment es dispersa i de recuperar l’atenció és clau en el mindfulness.

Davant la situació provocada per la Covid-19 hem de ser capaços d’identificar les emocions i intentar no alimentar-les ni deixar-nos dur per elles. Cal evitar la sobreexposició d’informació, procurant parlar d’altres temes i fer coses que ens agradin. Cuida’t i cuida als que t’envolten i et necessiten. Troba el teu moment mindfulness per equilibrar les emocions i sentir-te bien8.

Fonts d’informació

  1. Impacto emocional por Covid-19. Ministerio de Sanidad
  2. Guía práctica con recursos de Mindfulness & Compasión. Serenidad, bondad y fuerza interior. Asociación Española de Mindfulness y Compasión (AEMIND)
  3. Las consecuencias psicológicas de la Covid-19 y el confinamiento. Informe de Investigación. Universitat de Barcelona
  4. Introducción al mindfulness para afrontar la crisis de la Covid-19. Les Corts Centre d’Higiene Mental. Grup CHM Salut Mental
  5. Plena mente: Mindfulness o el arte de estar presente. Andrés Martín. Editorial Diana (2021).
  6. Evaluación de la efectividad de un programa de mindfulness en profesionales de atención primaria. Andrés Martín Asuero (2013). Gaceta Sanitaria 27:521-87
  7. The Mindfulness-based Stress Reduction program (MBSR) reduces stress-related psychological distress in healthcare professionals. Andrés Martín-Asuero, Gloria García-Banda (2010). Spanish Journal of Psychology 13(2), 895-903
  8. Per a informació sobre cursos de mindfulness en línia i en directe es pot consultar a l’Institut esMindfulness.
Dr. Jordi Roig Cutillas
Dr. Jordi Roig Cutillas
El Doctor i Pneumòleg Jordi roig Cutillas és llicenciat en Medicina i Cirurgia i Doctor Cum Laude per la Universitat de Barcelona. Format com a Especialista en Pneumologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Autor de més 100 publicacions en prestigioses revistes internacionals i de diversos capítols de llibres. Investigador principal de diversos assajos clínics internacionals. Gold Member de l’European Respiratory Society, Fellow de l'American College of Chest Physicians i membre del grup Colleman. Ha estat President del Comitè Científic i de Recerca de la SEPAR, Membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de Projectes de Malalties Respiratòries del FIS, entre d'altres.